Carnet

L’incident ja no podia ser més vulgar: un cotxe n’envesteix lleugerament un altre, pel darrere, en un típic embús. No ha passat cap desgràcia, els desperfectes són mínims. Però un fet tan vulgar permet de descobrir un altre fet excepcional: el conductor del cotxe que ha topat no té carnet de conduir. No n’ha tingut mai. I ja fa divuit anys que condueix.

Immediatament s’ha engegat el procés contra l’indocumentat. Ignoro quines conseqüències, evidentment desagradables, tindrà per a aquesta persona que és tan mal ciutadà com bon conductor. Conduir durant divuit anys sense cap accident, sense cap petita infracció que hauria denunciat la manca de carnet, és un historial que molts automobilistes amb tots els ets i uts legals voldrien tenir. Si visquéssim en una societat raonable, i no en una societat racionalitzada, aquest conductor seria felicitat. Ja sé que seria excessiu que li donessin una medalla, però em semblaria absolutament lògic, i just, que li donessin el carnet. Al capdavall, un carnet o un títol, de qualsevol mena, no genera capacitat, no crea aptitud, sinó que simplement acredita que ja es té la capacitat. I no hi ha cap dubte que el conductor de qui parlem la té. Encara més: els carnets que es donen als qui aproven un examen –de conducció o de medicina– en molts casos no fan altra cosa que acreditar una capacitat teòrica, i no els manca un punt de presumpció temerària; amb el carnet o el títol a la butxaca es pot errar la maniobra o el diagnòstic. Després de divuit anys de pràctica, l’atorgament del carnet es podria fer sense cap escrúpol.

Però la llei és la llei, i a aquest home no li servirà de res que digui “home, és que em passava el dia conduint i no tenia temps d’anar-me a examinar...”

Els catalans ens vam passar segles conduint-nos, acreditats per un carnet que ens vam donar nosaltres mateixos i que era reconegut arreu del món.

Un dia, fa més de dos-cents anys, ens el van prendre, i ens vam quedar “indocumentats”. No vam tenir altre remei que continuar circulant clandestinament per carreteres secundàries. Ara ens han donat un permís provisional que fixa una velocitat màxima limitada. També ens han racionat la gasolina.

Ara hem d’aprendre a fer la maniobra que ens permeti d’entrar a l’autopista.