Fatxes per Barcelona

Diumenge passat a Barcelona, mentre bramava dalt l’escenari de Societat Civil Catalana amb entusiasme mussolinià –de Mussolini, no de mussol–, va semblar que el suposadament socialista Francisco Vázquez s’afluixaria en qualsevol moment els elàstics Fragairibarnians per executar amb més comoditat la seva deposició verbal contra l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. Encara resultaria estrany veure antics socialistes fer de teloners de la ultradreta, i de l’encara més ultradreta, si no fos perquè ens hi han acostumat els tristament envellits Felipe González i Alfonso Guerra. Però la participació de Vázquez en la manifestació Frankenstein, aquesta sí d’inigualable monstruositat híbrida, va estar a punt de fer esclatar el cap dels assistents quan va ser capaç de reivindicar el president republicà Manuel Azaña al principi del discurs i tancar-lo amb un “¡Viva el Rey!”. El moment culminant del paroxisme Fronkonstin (més proper a Mel Brooks que a Mary Shelley) va arribar quan l’exalcalde de la Corunya i exambaixador al Vaticà va posar-se a la boca el nom d’Allende, el president xilè mort en defensa de la democràcia, i va aconseguir que l’aplaudís una claca formada en gran part per partidaris de Franco, dictador ferotge igual com Pinochet. És clar que en aquell moment la claca testosterònica segurament l’hauria aplaudit encara que hagués recitat La internacional a l’inrevés, posseït per un esperit demoníac capaç de confondre demòcrates amb dictadors, víctimes amb botxins i socialistes amb fatxes de tota la vida. Va ser una manifestació tan legítima com absurda de convocar perquè al cap d’un parell de dies, fora de la sortida de to Francisco Vázquez i d’algun altre tertulià nostàlgic, ningú se’n recorda. Sí que recordem, en canvi, Salvador Allende i l’avís a la desesperada que va fer mentre els militars colpistes bombardejaven el Palacio de la Moneda: “Pagaré amb la meva vida la lleialtat al poble, m’adreço sobretot a les dones camperoles, a les obreres i a les mares que van creure en nosaltres i als joves que han lliurat la seva alegria a la lluita i ara seran perseguits. El feixisme ja era present al nostre país, la història els jutjarà.”