Interpretar l’amnistia

Pocs dubtes queden, després de sentir els juristes que ahir van presentar la proposta de Sumar sobre l’amnistia, de la seva oportunitat, com titulava la trobada, i legalitat. Més i tot quan s’hi doni forma i sobretot, consens. La música d’una amnistia per a les causes judicials a partir del 2013, quan es va aprovar al Parlament el dret a decidir del poble de Catalunya, sona prou bé, sona imprescindible, més enllà de qui la toqui. El dictamen ofereix arguments perquè l’amnistia esdevingui la segona fase de la desjudicialització de la vida política després dels indults, tot i que no sigui el punt final. I justifica el tractament legislatiu específic per al procés, perquè el gairebé miler i mig de perseguits per la repressió han patit un tractament judicial desigual i esbiaixat.

L’eurodiputat exiliat Comín –Junts era l’únic grup polític que en disposava íntegrament d’antuvi– ja l’havia avalat, mentre la vicepresidenta Vilagrà (ERC) en lamentava la manera que es presentava la proposta dels de Yolanda Díaz. Més enllà dels recels puntuals o estratègies, el moment requereix intèrprets capaços d’emmotllar-se al so dels altres músics del nombrós grup de la investidura, que no orquestra, com sembla que els partits del bloc de Sánchez intenten assumir. Però per bé que sonin les músiques de propostes com la de Sumar o d’altres que es filtrin interessadament els pròxims dies, la interpretació final de la partitura dependrà del Tribunal Constitucional. Si en el pacte d’investidura no hi pot haver cap petita esquerda, perquè Sánchez necessita tots els vots, en el ple del TC tampoc. La majoria progressista que lidera Cándido Conde-Pumpido haurà der ser granítica a la pressió mediàtica, judicial i de tota la dreta experta en l’acoso y derribo, perquè com recorda el coordinador del PP Bendodo: “Ara el carrer és nostre.” Quina paradoxa: l’amnistia per als activistes independentistes l’haurà de validar la més alta institució judicial de l’Estat mentre els qui van engegar la repressió miren d’impedir-ho volent fer valer mobilitzacions puntuals al carrer.