Frenar la dreta

Avui fa vuitanta-tres dies del 23-J, quan vam anar a votar a corre-cuita després que Pedro Sánchez va avançar les eleccions generals perquè havia detectat a les municipals i autonòmiques de maig que la dreta i l’extrema dreta anaven a l’alça i veia imparable que acabés governant Espanya Alberto Núñez Feijoo. No es va equivocar i va guanyar les eleccions el PP amb Vox a la baixa. Hi ha hagut la fallida investidura del gallec i Pedro Sánchez ha aconseguit el seu primer èxit després d’haver perdut les eleccions. D’ençà que va perdre la investidura, Feijóo va amb el vestit posat de l’oposició. Victòria de Sánchez. Argumentari que farà servir en cas que no hi hagi acord amb els independentistes abans del 27 de novembre i s’hagin de repetir eleccions el 14 de gener. Sánchez ha aconseguit aturar la dreta, dirà l’actual president del govern en funcions com a principal lema de campanya. El CIS ja avança que, en cas de repetició electoral, el PSOE guanyarà vots a Espanya per no haver facilitat l’amnistia. Dins d’una forta discreció –massa llarga– ningú no ha perdut l’esperança que hi hagi investidura i que Sánchez aconsegueixi els vots d’ERC i JxC per poder formar un govern espanyol. Malgrat que en els passadissos de la política es confonen desitjos amb la realitat. No hi ha dubte que el gran desig majoritari de l’Independentisme es l’amnistia i després l’autodeterminació, com menys dubtes existeixen que el PSOE vol repetir govern i no repetir eleccions. Ambdós desitjos fan que es treballi amb les possibilitats obertes. La realitat és complexa. El PSOE canviaria amnistia perquè l’independentisme no ho torni a fer i perquè Carles Puigdemont no plantegi mai més la unilateralitat. Tal com diu Pedro Sánchez. El tema està complicat davant la complexitat de l’acord.