El voraviu
‘Civetada’ al cub
Per què independentistes i sobiranistes treuen el cap amb uns fugats a Madrid?
La festassa pel premi Planeta (mantinguda a Barcelona després de la fugida antiprocessista del grup editorial a toc monàrquic de corneta el 2017) és com una civetada de Fonteta elevada al cub. I més que això. Molt més. La nit dels Planeta és immensament més glamurosa que la convocatòria de Luis Conde. El civet de Fonteta és amb prou feines un aperitiu de la gran festa social de la tardor xava. I sobretot, tingueu-ho ben present, amb un pedigrí que tomba d’esquena quan els novells l’ensumen. La festassa pel premi Planeta és la sublimació d’un model xaró de comunicació que inclou la vella idea elitista de reunir la flor, la nata i la melmelada a cop de talonari i sense patrocinis. Bellesa i poder. Planeta es rasca la melsa i els qui presumeixen de tenir un nivell en la socialització barcelonina perden el cul per ser-hi. També la classe periodística, és clar, que espera la cita del 15 d’octubre de cada any amb delit. Manobre, cap, que diria l’àvia Neus. I tampoc ningú que conservi les arrels pageses, perquè per Santa Teresa s’han de plantar les faves. Aquests dies la política espanyola ens necessita i ens implora, i es menja les grans mentides que feien passar per grans veritats. Com el reglament del Congrés, que no acceptava el català, i la Constitució, que no admetia una llei d’amnistia. Per què treu el cap a la civetada al cub d’uns fugats a Madrid tant d’independentista i tant de sobiranista? Que no tenen casa?
