Fruit amarg

Amb el conflicte en mans dels extremistes de cada bàndol, s’ha parlat poc encara de la responsabilitat de la comunitat internacional en aquesta crisi que fa més de 70 anys que dura. A Israel mana el govern més ultradretà de la seva història, que, sota Benjamin Netanyahu, ha encoratjat la política d’expansió il·legal dels assentaments jueus i ha endurit el bloqueig sobre Gaza aprofundint així l’estratègia de despossessió i deshumanització dels palestins, mentre que a la Franja, la milícia islamista de Hamas imposa la seva llei i terroritza la població israeliana amb el llançament de coets i el brutal assalt del 7 d’octubre. Ara el món conté la respiració davant la resposta d’Israel al pitjor atac patit en el seu territori i creix el temor que l’anunciada entrada a Gaza –on els bombardejos israelians dels darrers dies ja han causat 3.000 morts– pugui culminar amb una massacre de civils palestins. I els EUA, i Europa? Per què no han fet respectar a les parts els acords de pau d’Oslo dels anys 90, els que aplanaven el camí a la fórmula dels dos estats, l’única solució viable? Per què han deixat esclatar el conflicte? Ara hi ha por que les flames de la guerra s’escampin per la regió. Occident, el món, recullen el fruit amarg sembrat amb la seva irresponsabilitat.