Keep calm
Xinxes i altres plagues
La psicosi d’atemptat islamista s’ha tornat a instal·lar a França després de l’assassinat d’un mestre i la por que el conflicte de Gaza serveixi d’espurna per a un islamisme radical sòlidament instal·lat al país. Fins i tot l’atemptat a Brussel·les s’ha viscut com si hagués estat en territori propi. Es va assassinar dues persones que portaven una samarreta de la selecció de futbol de Suècia i que anaven a veure el partit contra Bèlgica. Una psicosi que també s’explica perquè l’hexàgon acull la copa del món de rugbi, i encara falten les semifinals i la final. Ah, i els Jocs Olímpics aquest estiu.
El rugbi, per cert, és l’esport nacional, paradoxalment exportat pels anglesos. I el que practiquen els bleus és anomenat “rugbi xampany”, estil que van perdre a Saint-Denis contra els sud-africans, malgrat la tornada de monsieur Antoine Dupont, el millor jugador del món.
París, això sí, per a alegria de la resta del país ha perdut Leo Messi. I per acabar-ho d’adobar viu una plaga de xinxes que afectaria el transport públic, cinemes, hotels i algun habitatge. Si tot això passés a Catalunya, estaríem abonats al pessimisme a què ens porta el pèndol habitualment com si no haguéssim après res del profeta de l’evidència profunda.
He dormit a París i no m’ha picat cap xinxa, reflexió per a la família que serveix per explicar que els mitjans de comunicació amplifiquen una realitat que no és tan exagerada mai. Com quan vas a Madrid i no veus al carrer la tensió política dels predicadors de l’apocalipsi. O com quan ens explicaven que el que passava a Catalunya generava una tensió social irrespirable. Només calia trepitjar els carrers, fins i tot en els temps d’Urquinaona.
Al final, a França no es deu estar tant malament quan fins i tot els maquinistes dels trens decideixen anar a Eurodisney a portar-hi eurodiputats. O potser és part del poc reconegut humor belga.