Quan Flaco va tancar la Copa
El dissabte 4 de novembre del 1995, el cantant i acordionista texà d’ascendència mexicana Flaco Jiménez va actuar a l’escenari de les barraques de la Copa com a gran cloenda de la programació musical de les Fires de Sant Narcís d’aquell any. No només això: aquell memorable concert va ser també l’últim que va tenir lloc al passeig de la Copa original, abans que les barraques es traslladessin l’any següent a la seva ubicació actual, emportant-se amb elles també el sempre adient nom de la Copa, que per als profans cal aclarir que no fa referència a les copes que s’hi consumeixen durant les festes patronals de Girona, sinó a l’escultura amb forma de copa que encara es pot veure al passeig de Canalejas. D’aquestes i de moltes altres coses en parlem en el llibre de Fires d’aquest any el meu company i amic Jordi Camps Linnell i jo mateix, i perdoneu que per un cop aprofiti aquest espai per fer-me autopromoció. El llibre, publicat per l’Ajuntament de Girona a través del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP), es titula Girona (era) és una festa!, es presentarà avui al Saló de Descans del Teatre Municipal, a les 18 h, amb la presència de l’alcalde, Lluc Salellas. Hi esteu convidats.
L’anecdotari de la Copa i de les Fires en general és ric i variat; el problema, tot sovint, és la memòria personal i col·lectiva, especialment la de la nit, que és vaporosa i distorsionada. L’objectiu principal d’aquest llibre és ajudar a recordar i situar una sèrie d’activitats lúdiques en el temps, durant l’últim segle i una mica més enrere en alguns casos: les atraccions i els espectacles per a la mainada, els balls i els concerts, el circ, les estrenes cinematogràfiques, les competicions esportives, les exhibicions d’aeroplans i globus aerostàtics, els espectacles de revista, la faràndula, els correfocs i el castell de focs final... Potser perquè mai no ens han faltat guerres i altres tragèdies que és millor no oblidar, per no tornar-hi a caure, tendim a banalitzar i no donar gaire importància a aquelles coses que ens ha fet feliços com a col·lectivitat, per exemple les Fires. Fins i tot encara que no t’agradin els toros, és bo saber que el mític Manolete va torejar a Girona el 29 d’octubre del 1944, només tres anys abans de morir.
