A la tres
Dissidents, parleu
Assumim-ho: formem part d’una societat literalment escagarrinada que davant qualsevol desafiament sobtat que no estigui prèviament anunciat a la programació de la nostra plataforma digital preferida el primer que fa és córrer al supermercat a buidar les prestatgeries de paper de vàter. La literatura és l’antídot de la realitat, deia Walter Benjamin, per això quan la realitat ens desvetlla en forma de pandèmia, de tirotejos i ganivetades als instituts o directament de guerra sagnant, quan ja no serveix de res la ficció injectada a la vena, ens ho fem a sobre. I una de les conseqüències més perverses d’aquesta feblesa és abaixar la guàrdia davant la retallada de les llibertats, l’amenaça permanent dels qui mouen els fils. Un dels mots més menyspreables sorgits en aquesta era de pors i de morrions és “negacionista”. Acusar algú de ser negacionista és en si mateix una contradicció, perquè tu li estàs negant el dret a ser-ho. En realitat és una paraula nova per a una condició antiga: abans als negacionistes se’ls anomenava dissidents, que potser és més pertinent de dir. Els dissidents sempre han fet nosa al poder establert, el millor que pots fer amb els mal anomenats negacionistes, doncs, és escoltar-los, analitzar els seus arguments i, després, compartir-los o rebatre’ls. Negacionistes, dissidents o militants contra el pensament únic, podem etiquetar-los com vulguem, que segurament ells, saludablement crítics amb tot, discreparan també de l’etiqueta. Els dissidents globals han fet pública aquesta mateixa setmana The Westminster Declaration, entre els signats de la qual hi ha gent com els actors Tim Robbins i John Cleese, els activistes Julian Assange i Edward Snowden, el polític Yanis Varoufakis o el filòsof català Jordi Pigem, que va triomfar amb l’assaig Pandèmia i postveritat i que El Punt Avui va entrevistar el 2022 . A la declaració alerten sobre el control de continguts a les xarxes i la pèrdua de privacitat de les converses, tot orquestrat pel que identifiquen com el Complex Industrial de la Censura. Escoltem-los, no només per defensar la llibertat d’expressió de les nostres idees, també tal com diuen ells “per protegir enèrgicament el discurs dels punts de vista a què més ens oposem”.