Per la comunitat
La comunitat és quelcom difús. La cultura de la productivitat, l’èxit i el progrés ens han portat a una estructura individualista que sembla no conciliar amb el funcionament d’una societat i amb la necessitat de l’individu. Les persones som interdependents, encara que estiguem immergides en un entramat pervers que sovint ens fa creure que ja hem format un criteri propi. Parlo del desenvolupament personal. Un dret, l’exercici del qual ha rebut una transformació que ens hauríem de plantejar debatre’n els impactes. Sembla que ens oblidem que la nostra essència també és amb qui, què i com hem viscut. La nostra essència és també la comunitat. Hem adaptat la cultura individualista amb altres formes de comunitats: la comunitat en una empresa entre els treballadors i els seus caps jeràrquics, i entre una empresa i els seus clients, la comunitat d’un gimnàs... A diferència d’aquests, una comunitat de veïns o les comunitats de persones que comparteixen vincles socials, culturals, ètics, religiosos, i que advoquen per canvis i millores estructurals, potser mantenen una essència real de la unió com a societat. Amb aquests exemples que hem posat, parlem de comunitats essencialment diferents. Perfils, creences i objectius diferents. Llavors, la comunitat és una forma d’unió, de categorització o d’instrumentalització de les persones? En el si de la creació d’una comunitat hi ha un interès comú de les persones que la integren. El punt és que aquesta pugui agermanar-se amb d’altres i pugui estar interconnectada. Fer pinya, per una comunitat major que és la societat. D’entrada si la direcció d’una comunitat no és l’obertura, hauria d’analitzar seriosament l’impacte de les seves accions. De la mateixa manera, quan això no succeeix, no només cal posar el focus en el propòsit de les formes de comunitat més tradicionals i d’aquestes altres noves formes d’escapar de l’individualisme, sinó que cal revisar quin paper tenen en les decisions que es prenen en un municipi o país. Quina és la utilitat real de les noves formes de comunitats i la transformació de les tradicionals en la participació ciutadana? Responen a l’essència real de canvi per a la millora dels drets i llibertats humans?