Anxoves a Rodalies

“Dues persones desmaiades a l’R11 de les 16.19 h. Una autèntica vergonya i un perill públic que acabarà en tragèdia.” És una piulada de diumenge passat d’un usuari de Rodalies. Situem-nos. Línia de Portbou a Barcelona. El tren anava curt de vagons. Ja és un clàssic dels diumenges. Però sent operació tornada d’un llarg pont, algú hauria pogut imaginar que la situació podia passar d’embolic a caos amb molta facilitat. I així va ser. En aquest tren, que utilitzen estudiants i gent que es dirigeix a Barcelona després del cap de setmana, habitualment ja bona part dels usuaris van drets. No són els únics. És un altre clàssic de la xarxa de Rodalies. El dia que no pateixes un retard, no tens seient. O les dues coses alhora, no són incompatibles. Diumenge passat, però, ja no va ser només la incomoditat d’anar dret. És que el tren, ja a Caldes de Malavella, anava a rebentar. I a rebentar vol dir ni un centímetre de distància entre viatgers. Literalment enganxades com anxoves. Pel passadís, a l’entrada del vagó i fins al límit de la porta. I les desenes i desenes de persones que s’esperaven per accedir al tren no gosaven ni posar un peu a l’escala. Les portes quasi no tancaven, de tanta gent que hi havia. Com al metro de Tòquio. I això a Caldes. Imaginin quanta gent es va quedar a peu d’estació al llarg del trajecte fins a Barcelona. Indignant i una autèntica vergonya. Fins quan?

I mentre els usuaris de Rodalies pateixen aquesta ignomínia un dia sí i l’altre també, ens hem d’escoltar com el secretari general d’Infraestructures de l’Estat diu que hem de superar “el mantra” de la no inversió. Com si fóssim uns ploramiques immersos en un bucle absurd. O la ministra afirmant per enèsima vegada que fan més que ningú, mentre les dades diuen que les incidències s’han doblat en deu anys i que se’n pateixen més de dues al dia. Només l’any passat ja es van registrar 831 incidències atribuïbles a avaries i que van afectar 22.500 serveis. Això sí que és un mantra infinit! I és insuperable!