Biblioteques

Un 9 d’abril del 1833, a Peterborough, a l’estat de New Hampshire, va obrir la primera biblioteca pública, finançada pels impostos locals. Fundada per Abiel Abbot amb cent llibres, la biblioteca va començar a la botiga de la ciutat, que també era l’oficina de correus. El 1890 hi havia 6.000 llibres i no hi havia prou espai per allotjar la col·lecció. Des de llavors, la biblioteca s’ha ampliat dues vegades i el fons ha crescut fins als gairebé 50.000 títols. A causa de l’èxit de la biblioteca de la ciutat, la legislatura estatal de New Hampshire va aprovar una llei que autoritzava les ciutats a recaptar diners per establir i mantenir les seves pròpies biblioteques. La primera llei d’aquesta naturalesa. Per pensar-hi. Just ahir se celebrava arreu el Dia de la Biblioteca. Són espais oberts a tots els ciutadans, d’accés universal i gratuït al coneixement i a la informació. Característiques que les han consolidat com a grans actius culturals, socials, formatius o informatius per a molts pobles i ciutats. Malgrat els silencis i les distàncies, és un indret d’inclusió social i d’interacció. I amb un benefici doble. Primer, a nivell individual, perquè permeten transformar les habilitats i els coneixements dels usuaris de les biblioteques. I segon, d’ordre comunitari, perquè la biblioteca també transforma la realitat i la dinàmica de relació social. En tant que es millora l’hàbit i la competència lectora es creen societats més i millor formades i informades gràcies al desplegament d’activitats per a tots els col·lectius, no només els nens i joves sinó també els adults. Més enllà dels contacontes i dels clubs de lectura. Un cop passats els efectes de la pandèmia, la biblioteca continua essent un espai que hem de reivindicar per al bé de la nostra salut com a espècie, com a comunitat, perquè com deia Octavio Paz, “l’home és les paraules”. I les biblioteques n’atresoren moltes, de paraules, en els llibres que ens hi esperen.