Bous davant del carro

L’Estat espanyol és així. No ens capfiquem a voler entendre’l ni canviar-lo. Sánchez i Díaz presentaven ahir l’acord de govern del PSOE amb Sumar amb diverses mesures econòmiques i socials cridaneres, perquè si la investidura fracassa, ja tindran una part de la campanya electoral feta, amb la jornada setmanal de 37,5 hores. Però necessiten encara els vots de Podem, ERC, el PNB i sobretot Junts, per assolir la investidura abans d’un mes, tal com els ho recorden tots ells. Un acord que du implícitament el nom de Colau com a ministra, emulant la tàctica Clos d’enviar cap a Madrid allò que té mala imatge a Barcelona, on dilluns mateix l’exalcaldessa criticava obertament Collboni. Podríem dir que fan l’espavilat en l’ordre dels factors, però en realitat fan camí i alhora pressionen la resta de formacions a sumar-s’hi per no perdre allò que ja s’ha anunciat. El canvi d’ordre el practica també la dreta, que ja té mobilitzat el carrer fa setmanes contra el possible acord polític.

A Europa flipen amb la defensa sobrevinguda del plurilingüisme del ministre Albares, que també podria anar de gira per l’Estat fent pedagogia. Sembla haver seguit un màgic curs d’“Aprèn plurilingüisme” en quatre setmanes, les que van transcórrer entre el 23-J i l’elecció d’Armengol com a presidenta del Congrés, o les que ja portem des que va fracassar l’intent d’investidura de Feijóo.

L’oficialitat del català a Europa va superant esculls sense vets, però ja s’albira que el PSOE voldrà fer valer un compromís d’aprovació europeu més que un acord ferm assolit pels 27 estats. Per això Junts li demana que concreti les dates, tement que si qualsevol dels estats no accepta la cooficialitat, impedirà el reconeixement. Com l’amnistia, que lluny d’aprovar la llei, com a molt es registrarà una proposta al Congrés abans del 27 de novembre. Això sí, per convèncer el Constitucional i la societat estatal que l’amnistia és legal i necessària, caldrà més que un curs accelerat.