Les regles del joc

L’Oriol Comas i Coma és un personatge. Ho és per la manera com viu i s’explica, per l’exuberància en el vestir i en el tracte, per l’energia que desprèn. I també perquè Màrius Serra l’ha fet “actuar” com a tal, amb nom i cognoms, en alguna de les seves novel·les. És un home que, de jovenet, com ens explica el mateix Màrius, “va descobrir que l’activitat que més el divertia tenia tanta transcendència cultural que havia estat present a totes les civilitzacions”. És a dir, va entendre que el joc no era una cosa infantil ni una activitat per passar el temps, sinó “una experiència cultural de primera magnitud”. Per múltiples raons. Perquè la humanitat juga des de sempre (el primer joc conegut, el joc reial d’Ur, té més de 4.500 anys), des que els humans es troben i la fan petar, perquè representa una vivència simbòlica, perquè ajuda a entendre el món i les persones i perquè el temps queda en suspens quan s’apliquen unes regles que et permeten viure fora de la realitat, sense deixar de tocar de peus a terra.

Oriol Comas ha fet de tot: és creador d’universos, dinamitzador i buc insígnia del joc entès com a cultura, i ara ha escrit un llibre, promogut per les entitats Fundació El Cercle i L’Anònima, Companyia de Jocs, i editat per Sugaar Editorial, que recull la història dels jocs de taula, és a dir, els que es juguen en un tauler estipulat, part intrínseca de la competició, per dir-ho així. “Un món de jocs” explica, estudia, analitza i ensenya els jocs que van des del d’Ur i el go (la meravella xinesa de més de 3000 anys: tan senzill i tan enrevessat, tan fàcil d’aprendre i tan difícil de jugar) fins al Risk i el Monopoly (que va néixer, ¿qui ho diria?, com un al·legat contra l’especulació urbanística). És alhora una enciclopèdia, un manual d’instruccions i una proposta de paradís possible sobre una taula. En surts amb ganes de començar a jugar com un esperitat. És a dir, amb ganes de divertir-te i de ser més savi.