Tal dia com avui
Josep Maria Espinàs
Ells i nosaltres
Es tracta d’un amic meu que viu a París. És català i ara passa uns dies a Barcelona, a casa dels seus pares, un pis de l’Eixample cap al carrer de Sicília. Els ha trobats molt preocupats.
–Els del gas diuen que hem de canviar la [instal·laci]ó, perquè el gas serà d’una altra mena, i la instal·lació antiga no serveix.
–Sí, això es fa a moltes ciutats, a París també.
–Però no saps l’enrenou que ens porta. En aquesta casa tots els veïns som més aviat vells o jubilats, i ja ens tens demanant pressupostos a lampistes...
–Pressupostos? Per què?
–Es tracta de trobar qui ho faci més barat, però sembla que de tota manera ens costarà vint-i-cinc mil pessetes per cap, i francament nosaltres no estem en condicions de...
–Però què diu, que ho heu de pagar vosaltres?
–Oi tant? I si la nova instal·lació no està feta el dia que diuen, ens tallaran el gas.
El fill ha obert uns ulls astorats i ha dit tres vegades “no és possible”. I aleshores ha explicat:
–Mireu, al meu pis de París també han canviat el gas. Ens van avisar que tal dia, de tal hora a tal altra, no tindríem gas perquè substituirien les instal·lacions. Ells, compreneu? No tan sols les que van del carrer a la casa, sinó les interiors. Fins i tot van canviar els cremadors i els aparells necessaris perquè el servei funcionés com cal. Van comprovar que tot anava bé, van excusar-se per les molèsties i “merci, au revoir”.
–I quant t’ha costat?
–A mi? No res! No sóc pas jo qui ha demanat el canvi, i si són ells que l’imposen, com me’l poden fer pagar? També m’han canviat l’electricitat, que era de 110. Han instal·lat la de 220. Un dia em van avisar i em van demanar una relació de tots els aparells elèctrics que tenia al pis. Quan arribà l’hora del canvi, van posar el comptador i totes les conduccions noves i, a més, van venir carregats de bombetes. Ells mateixos, ells, van substituir les antigues de 110 per les que duien de 220. I aleshores van repassar un per un tots els electrodomèstics. Els que tenien clau de bitensió els van adaptar al nou corrent, perquè jo no m’equivoqués; la màquina d’afaitar, la batedora, etc. Si una nevera o un televisor no duu bitensió, t’instal·len un transformador, ells te’l porten i te l’instal·len, compreneu? És mes, jo tenia un radiador elèctric vell, que no podia ser adaptat. Se’l van endur i me’n van portar un de nou, de 220, de l’últim model”.
No tinc més espai. Mediteu, si us plau, sobre què és un servei públic a Europa, sobre els drets dels ciutadans, sobre la passivitat social dels partits polítics... que si volen lluitar contra el “desencant” ja és hora que s’interessin per aquestes qüestions.