La fossa comuna dels cognoms

No ens ha d’estranyar que un diari anglès anunciï que “es ven una tomba de segona mà”. D’alguna manera cal fer saber les oportunitats als possibles compradors. Ignoro si existeix una antologia del pintoresquisme publicitari, que podria ser un llibre francament divertit. Un empresari valencià d’espectacles, instal·lat a Barcelona, va presentar una vegada un cantant en el qual no creia gens amb aquest cartell: “Diumenge: debut, benefici i comiat del baríton...” I deia d’un espectacle musical: “Todos los números son mejores!” Jo mateix he llegit a La Vanguardia aquest curiós anunci: “Se empapelan habitaciones a domicilio”…

La gràcia de molts anuncis anglesos és, precisament, que no pretenen ser graciosos. La mateixa La Vanguardia ens en recorda dos: “Coix del peu esquerre busca coix del peu dret, que gasti el número 41, per comprar parells de sabates amb regularitat.” I: “Es desitja trobar un conversador culte per parlar a l’hora de sopar sobre Bizanci.”

L’anunci de la venda de la tomba “usada” té una segona part molt interessant: “Ganga per a una família que es digui Perkins.” Cal suposar que té una làpida amb aquest cognom gravat.

Perkins no és tan vulgar com Smith, però és segur que hi ha bastants Perkins a Anglaterra. La informació és temptadora, doncs, i m’agradaria saber si algun Perkins vivent ha valorat l’oportunitat de disposar ja, pel mateix preu, d’una làpida amb el cognom. Si ho sabés, podria deduir el significat que els anglesos donen al cognom que duen. Si el consideren més una “propietat” singular que una simple “identificació”.

La majoria de famílies tendeixen a creure que ells són els Puig o els Castell, que són, vaja, molt més Puig o més Castell que l’altra gent que pugui dur el mateix cognom. És un sentiment de propietat que no es limita als qui tenen cognoms de noblesa i genealogia comprovada, o rars i minoritaris, sinó que és compartit per tota mena de Costa, Serra o Ferrer. El cognom és valorat com un “patrimoni”, i en el fons dol que no sigui “exclusiu”. El cognom és allò que “som”, amb tota la càrrega que posa l’ésser o l’“essència”, i no tan sols una pura i pràctica etiqueta que evita la inevitable confusió social. Inevitable? No podem ser tan optimistes, en un moment o altre sempre ens confonen amb un altre Puig o un altre Espinàs, que el nostre egocentrisme ens fa considerar “intrusos”.

Si un Perkins compra la tomba d’uns altres Perkins precisament perquè ja duu “el seu nom” demostrarà que és una persona amb un gran sentit econòmic, però encara més amb un gran sentit de la unitat i la solidaritat de l’espècie humana. Un bon exemple de modèstia, de falta de vanitat, d’haver sabut preparar humilment per a la mort el nom “estrenat” amb innecessari orgull en el bressol.