Tal dia com avui
Josep Maria Espinàs
Més sobre gas
Vaig parlar fa pocs dies del problema que tenia un matrimoni de I’Eixample, obligat a canviar les instal·lacions del gas i a pagar-les pel seu compte. Si no ho feien, quedaven sense. Un amic que treballa a Catalana de Gas i Electricitat m’ha fet saber que l’article ha provocat un seguit de trucades a la companyia i que la desinformació sobre aquest tema –que, d’altra banda, afecta molta gent– és notable.
Sembla que alguna persona, a més, ha sospitat que “a l’Espinàs li deu haver passat alguna cosa amb Catalana de Gas”, com si jo respirés per alguna ferida personal. Deu ser inevitable que sempre hi hagi gent que pensi que hom es mou per motius de ressentiment o d’altres migradeses d’aquesta mena. Costa d’entendre que hom digui el que creu o sent sense tenir-hi res “amagat”. Jo no tinc cap “problema” amb aquesta companyia, tampoc amb el polític a qui criticava no fa gaire una frase. Precisament, quan respectes o estimes algú, és quan pots parlar-ne amb total llibertat. Però deixem de banda la tendència a certes suposicions que sovint té la gent i anem al gra: perquè molts ciutadans es troben ara que han de canviar les instal·lacions del gas. I pagar-les.
Això no té res a veure amb la “conversió”, o sigui, amb la substitució de l’anomenat “gas de ciutat” pel gas natural. Aquesta operació, Catalana de Gas l’ha fet –durant el temps que va ser arbitrada– sense que el consumidor l’hagi de pagar, de manera que justament ha actuat com les companyies d’altres països. El que està passant és que s’apliquen unes noves normes per a la instal·lació de gas als edificis habitats dictades pel govern l’any 1974, i afecten tota mena de gasos: manufacturat, natural, butà, propà, etc. Aquestes normes exigeixen determinades característiques de les canonades, juntes, accessoris, comptadors, evacuació de fums, etc. Són normes molt rigoroses; segurament és útil que els constructors i instal·ladors les tinguin presents als nous edificis.
EI problema ha nascut perquè, contra el que era previsible, el govern ha decidit que aquestes normes fossin retroactives, és a dir, que s’apliquessin també a les instal·lacions que funcionen perfectament des de fa anys. I ha convertit les companyies subministradores de gas en “policies” de I’operació; no tan sols Catalana de Gas, sinó totes les de l’Estat. I com que les normes són, com dèiem, realment rigoroses, en resulten molts problemes pràctics –molèsties, cost econòmic, etc.– que no sembla just atribuir a les companyies si són simplement executores d’una ordre de la Presidència del govern. Es tracta, doncs, d’una coacció “delegada”, i els ciutadans víctimes no podran resoldre amb aquesta informació el seu problema, però almenys sabran cap on han de canalitzar la seva irritació.