Veritat absoluta

Les decisions assembleàries permeten fer un pas endavant sense haver d’assumir decisions incòmodes. Tots ho sabem, i els que es dediquen a la política, més! Les assemblees tenen la capacitat d’impregnar-ho tot d’una pàtina balsàmica que cura els mals de consciència en aquells que encara tenen la capacitat de tenir-ne. El que decideix l’assemblea és veritat absoluta i tothom ho defensa.

Al llarg dels més de deu anys de procés, a Catalunya, hem vist decisions inversemblants a les assemblees. Fins i tot empats! I, malgrat tot, les assemblees continuen tenint la capacitat de superar els dubtes i les crítiques i sortir-ne ben airoses com a pal de paller de la democràcia. La decisió de Pedro Sánchez de sotmetre l’acord amb Junts i ERC a la militància és la manera que el líder socialista té de deixar que sigui l’assemblea qui es pronunciï per ell, malgrat que això comporti anar a noves eleccions i amb la seguretat que, si es produeix aquest escenari, les possibilitats de victòria de la dreta es multipliquen. Seria entès com un suïcidi que Pedro Sánchez anunciés que no vol el vot de Junts o ERC per assumir la presidència? Si hi ha d’haver noves eleccions, que ho digui la militància, que així tot entra més bé; tot té aquella pàtina balsàmica i, a més, és veritat absoluta.