Tinc una fuita i tothom mira d’escapar-se’n

Desconec si s’hi han trobat. És una batalla aviam qui se’n renta millor les mans. El punt de partida, per situar-nos, podria ser una fuita d’aigua, d’origen incert, a l’interior d’un pis. El primer pas, per lògica, és trucar a la companyia asseguradora del teu habitatge. Primer problema: et demanen a tu que els aclareixis si la fuita ve del teu pis, del pis de dalt o d’un altre punt de la finca. A tu, que amb prou feines canvies una bombeta, comença a explotar-te el cap. Ni la més remota idea. Entenc que el servei que pago hauria d’incloure la diagnosi, però aquí comença el tiqui-taca, perquè tothom es passa la pilota procurant que ni l’oloris. Tu, que ni recordes on tens la clau de pas de l’aigua i que mai has sabut on caram és la comunitària, supliques que vingui algú a rescatar-te. Et fan contactar amb els veïns de dalt i del costat aviam si sona la flauta i les seves companyies assumeixen la reparació. Comença una altra odissea. Truques a l’asseguradora de la comunitat després de perdre tres hores buscant qui te’n faciliti el telèfon. Et collen perquè insisteixis a la teva. Ni pujant deu cops seguits al Dragon Khan arribes a marejar-te tant. Mentrestant, la fuita et mira i et va recordant que trobar algú competent a l’altra banda del telèfon no és el teu únic problema ara mateix. Hores després, quan comences a entrar en còlera, alguna ànima caritativa t’envia un tècnic. La mala notícia és que trigarà unes quantes hores. Mentrestant vas pensant en quants diners es deuen estalviar les companyies gràcies a les persones que, veient aquest calvari, opten per pagar-se un servei privat i passar a l’acció. Si esteu pensant que la solució és contractar una assegurança més cara, la meva enhorabona si quadreu les vostres despeses tan fàcilment.