La Terra Promesa

Tinc un amic a la Baixa Garrotxa que sap hebreu. Els seus amics jueus li han explicat que, quan els energúmens amb tirabuixons, quipà i metralleta ocupen terres de musulmans a la Cisjordània, ho solen fer, amb complicitat dels governs israelites, amb dos atots: l’ús efectiu del kalàixnikov i l’exhibició de la Torà –el Pentateuc–, tot bramant que en el llibre hi ve estampat el títol de propietat del solar que expropien i s’apropien, que els el va regalar Jahvè fa 4.000 anys. “A la teva descendència donaré aquesta terra, des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates”, va prometre Déu a Jacob, i abans al seu pare Isaac i al seu avi Abraham. I encara, fa uns 3.500 anys, Jahvè va repetir a Moisès: “Puja a la terra que jo vaig prometre amb jurament a Abraham” (Déu jurava per Déu?). La descendència d’aquests patriarques, segons la Tanakh –més o menys, l’Antic Testament–, va ser el poble que va ser escollit per Déu per anar-lo conduint i anar-li revelant els Manaments i tota la base del Pacte Abrahàmic.

Potser cal recordar tot això per mirar d’entendre les desgràcies que, fa cap a un segle, afecten Terra Santa, Palestina, Israel o com vulguin dir-ne. També cal tenir en compte que els darrers 2.000 anys una història desgraciada ha afectat els jueus escampats pel món, culminada per la Xoà –l’Holocaust que els va infligir l’Alemanya nazi–; després, l’Europa i els USA vencedors de la Segona Guerra Mundial els van facilitar l’establiment d’un estat –l’Israel modern– a la vella Palestina, llavors habitada fa més de 1.000 anys per... musulmans. Des d’aquest moment el poder jueu, amb l’excusa que sigui, greu o no tan greu –la darrera, l’assassinat de cap a 1.500 jueus perpetrat per Hamàs–, no ha fet altra cosa que aplicar la Torà, arraconant, perseguint, exiliant... musulmans per tal de recuperar, amb la complicitat d’Occident i dels països islàmics, el territori que Déu hauria garantit a Abraham, avui d’entre el Jordà i el mar. Els mapes dels anys quaranta ençà mostren la progressiva pèrdua de territori dels palestins musulmans, malgrat els pactes mai no respectats. Hamàs ara els ha facilitat l’excusa per planxar Gaza –i executar la venjança que proposa l’Èxode–: quan escric això Israel ja hi ha mort 9.000 palestins, d’entre els quals més de 3.000 nens.