Un mirall al passat i al present
Recordo quan l’àvia ens feia baixar totes les ampolles de vidre a l’entrada de casa, de com relligàvem amb cordill els feixos de diaris i d’altres andròmines. Aquest dia tota l’àmplia entrada de casa quedava atapeïda de material de rebuig de manera ordenada. Quan passava el parracaire, comptava les ampolles arrenglerades i pesava els diaris amb la romana, s’ho enduia tot a canvi d’unes quantes monedes. L’àvia, com a recompensa, ens repartia la “calderilla” entre la mainada per haver baixat tot el material escales avall. Nosaltres, els més petits, ens sentíem útils per la feina feta durant un llarg temps d’anar guardant i seleccionant. Un altre dia d’interès que no ens podíem perdre era quan tocava refer els matalassos de llana. El matalasser venia a casa i a la terrassa descosia el matalàs, llavors agafava dos bastons llargs de lledoner per batre la llana. Aquell soroll de “txec-txec-txec” i l’habilitat d’aquell professional era tot un art i una mena d’encanteri que ens mantenia absorts. Així airejava i esponjava la llana, n’hi podia afegir si feia falta, i tot seguit tornava a cosir el matalàs, tot aprofitant per canviar la tela si calia. A casa no ens faltava res, però ni podíem deixar res al plat ni tampoc fer el golafre. El pare distribuïa gènere a Camprodon i solia baixar-nos un parell de capses metàl·liques de galetes. Aquestes capses, que serien reutilitzades, tenien dos “pisos” separats amb un paper fi, i el pare ens deia: “No es poden aixecar les faldilles –el full de paper– fins que s’hagi acabat el primer pis.” Tots teníem debilitat pels ametllats i per les galetes de xocolata embolicades, i espiàvem... Però el pare amb la mirada ens recordava el reglament. Com han canviat els hàbits de consum i reciclatge! La majoria d’ajuntaments, i el d’Olot no n’és excepció, augmenten la taxa d’escombraries. Es recicla menys de la meitat de residus que generem. Avui dia la implantació de màquines de retorn d’envasos incentiva les persones a tornar-los i s’evita l’abandó al medi natural i en espais públics. Els ajuntaments han de promoure la responsabilitat compartida, establint un sistema de recompenses per als ciutadans que compleixin objectius de reciclatge o que participin en campanyes de neteja comunitàries. Talment com fa 50 anys, amb la “calderilla” entendríem el compromís.
