Un error de greus conseqüències

Tres nens d’entre 3 i 12 anys que assistien al tractament de diàlisi a la Vall d’Hebron van ser infectats amb el virus de l’hepatitis C. Es desconeix com es va produir el contagi perquè es tracta d’una malaltia que no té res a veure amb el tractament que seguien. Tampoc se sap exactament la magnitud de la infecció, ja que s’han revisat 14 menors més que van passar per la mateixa unitat d’hemodiàlisi, però encara en falten quatre. Per tant, ara com ara no sabem quants pacients més pot haver afectat aquest brot. L’error mèdic que l’ha provocat significa, de moment, que els nens infectats hauran de seguir un tractament farmacològic durant almenys un any, tot i que això tampoc assegura al cent per cent l’eliminació del virus. De fet, al voltant del 40% dels pacients esdevenen portadors crònics de l’hepatitis C, amb les complicacions que això comporta.

Es podia evitar aquest error? És evident que sí. Segons ha informat el mateix hospital, el material mai no es comparteix entre pacients, els medicaments són monodosis i el personal és molt “escrupolós” en l’ús de guants i higiene. Tot i que aquest és el protocol assumit per l’hospital, ha quedat clar que en algun moment algú va cometre un error professional. Això va ser al voltant del mes de març d’aquest any, però no ha estat fins ara que s’ha fet públic. En part, perquè el corporativisme del personal de l’hospital ha evitat l’exercici de transparència, tan necessari en casos com aquest. És un dret del públic saber si hi ha hagut una infecció i en quines condicions s’ha donat, i més en un hospital de reconeguda trajectòria com la Vall d’Hebron.

Les responsabilitats, en aquest cas, van de baix a dalt. Els professionals que han comès l’error i han causat el dany als pacients hauran de donar explicacions a la direcció de l’hospital i a la conselleria de Salut. I en això hi tindrà molt a dir la mateixa titular del departament, Marina Geli, perquè part del problema del contagi és la falta d’inversió en la dotació necessària de personal en centres sanitaris públics. Els hospitals públics assumeixen més responsabilitats de les que tenen assignades, i el cas de la diàlisi infantil n’és un exemple.