Qui corre vola

El 2012, el jove dependent d’una fruiteria a Mallorca va ser detingut per la Policía Nacional per haver rapejat unes injúries al rei, com ara “Ara els seus germanastres són els àrabs. / I lis demana dinerets per a comprar armes. / Li fan fer es llit, i escurar es plats”. Condemnat a tres anys i mig de presó el 2017, va fugir a Bèlgica el 2018, la vigília del dia que havia d’ingressar a la garjola. Dos anys després, el rei injuriat va fugir a Abu Dhabi, acusat d’enriquiment il·lícit a través dels seus vincles no del tot transparents amb alguns empresaris de l’Aràbia Saudita. El raper mallorquí va tornar fa ben poc als Països Catalans, on el seu nom artístic –Valtònyc– ja s’ha convertit en un símbol de la lluita a favor de la llibertat d’expressió a l’estat dit espanyol. Dos dies després d’aquest retorn triomfal, el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, va fer el viatge al revés, cap a Bèlgica, per veure un bon amic de Valtònyc tant o més conegut que aquest, que havia ajudat a organitzar el referèndum més popular de la història de Catalunya, ara fa sis anys. A l’hora d’escriure això, el Sr. Cerdán i altres representants del PSOE encara estan negociant amb el president Puigdemont. Pel que fa al tercer exiliat de renom, ni torna a casa ni negocia res amb ningú: es queda on és, als Emirats Àrabs Units, un país lliure d’eleccions, governat per patriarques tribals, amb unes presons infames i en què les detencions arbitràries de persones considerades indesitjables són el pa de cada dia. Allà, va declarar a un periodista de la revista Hola que “rep visites i surt a restaurants” i que només troba a faltar “les regates i el bon menjar espanyol”. (No sabem què trobaven o troben a faltar ni el president Puigdemont ni Valtònyc durant els anys d’exili perquè cap revista espanyola s’ha dignat a fer un viatge cap a Bèlgica per preguntar-los-ho, potser perquè els deu semblar massa llunyà).