Des d’aquest juliol passat, al port del centre d’Amsterdam es prohibeixen els vaixells de creuer, amb la finalitat de limitar el nombre de visitants i de lluitar contra la pol·lució. A la ciutat de Palma es limita el nombre de vaixells de creuer a tres al dia, una mesura que estarà vigent també, si no hi ha res de nou, el 2024.

Barcelona, amb set terminals internacionals de passatgers, és ciutat líder a escala europea. No existeixen limitacions quant a activitat, per bé que els ajuntaments successius volen fixar un límit de 3,5 a 4 milions de visitants per a aquest mitjà de transport. El Port de Barcelona, amb contractes de terminals adjudicades, no en vol/pot sentir parlar, del tema. Això, en plena recuperació de l’activitat del sector després de la pandèmia: fins al setembre d’enguany, s’han rebut 2,7 milions de passatgers, un 60% més que en el mateix període del 2022 i un 10% més que el 2019. Tot fa pensar que el 2023 passarà a ser un nou any rècord.

En aquest context, està en discussió parlamentària una llei per establir un impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, un tribut propi de la Generalitat sobre l’atracament i l’estada de vaixells amb un arqueig brut superior a 5.000 tones, amb la finalitat de gravar les emissions d’òxids de nitrogen i de partícules que afecten la qualitat de l’aire i la salut de les persones.

El gravamen inicial per al 2023 seria d’1 euro per kg/Nox/PM i aniria pujant fins als 3,5 euros el 2026. La recaptació estimada és de 7,6 milions d’euros en total. Específicament, en el cas dels vaixells de creuer, a cada passatger li significarien 32 cèntims d’euro, és a dir, un 5% o menys del que els acostuma a costar una cervesa en un bar de la Rambla o de la plaça Reial. No és gaire, no?

En qualsevol cas, benvingut impost encara que tingui un impacte ridícul sobre els vaixells de creuer que contaminen i inunden una ciutat saturada com Barcelona.