Manual per a una bona negociació

Les negociacions polítiques, tan a l’ordre del dia, acostumen a ser complicades i, sovint, espinoses. En un moment donat poden esdevenir el més similar que es pot imaginar a un laberint sense sortida on va enfosquint fins arribar a la negror absoluta. Els que s’hi dediquen saben que per arribar a bon port són necessaris bons dots de paciència, fermesa, empatia i seducció, entre altres atributs. Doncs fins i tot comptant tots els entrebancs que acompanyen en moltes ocasions les negociacions entre actors polítics, la majoria de processos són bufar i fer ampolles si es comparen amb les deliberacions que aquest mes comencen a entomar moltes parelles per repartir amb les respectives famílies i grups d’amics els dinars i sopars familiars a l’entorn de les festes nadalenques. En aquest precís instant hi deu haver centenars de persones dissenyant, mentalment i amb tot luxe de detalls, la millor estratègia per convèncer l’altra part per tal que accedeixi a travessar les portes de l’infern. Perquè és clar que un únic àpat amb la família al complet, sabent que en el paquet hi va aquell cunyat que no vols veure ni en pintura o l’avi que és més espanyol que la cabra de la legió, ja pot anar inclòs en el contracte matrimonial. Però el problema arriba quan li vols embeinar més d’una trobada, sobretot quan la parella és d’aquells éssers humans que s’amagaria en un refugi perdut a la muntanya entre el 23 de desembre i el 7 de gener. Així que, en breu, moltes parelles protagonitzaran negociacions titàniques fins a segellar l’acord –no haver de fer-ho és un dels avantatges dels solters i divorciats–. A tots ells, una bona recepta de serenor i caritat i un recordatori per animar-los una mica: les festes passaran abans no ens n’haguem adonat.