Integrismes religiosos, ben lluny

Els integrismes religiosos cristians fa anys que han deixat de tenir un paper rellevant a Europa, en una societat que, sortosament, ara és molt més lliure. Van ser causa de guerres, de centenars de milers de morts, de detencions, de persecucions i d’execucions injustes. Sovint, per haver qüestionat principis religiosos o, simplement, per no haver seguit les normes que marcava l’Església. A Catalunya n’hem tingut molts exemples, de tot plegat. I no fa tant.

Malauradament, l’integrisme religiós continua ben viu i condicionant les societats on és fort i poderós, sobretot a l’Orient Mitjà, l’Àsia i l’Àfrica. Cal tenir ben present que rere el control religiós el que hi ha és el control polític.

A mi em fa molta por l’integrisme islàmic, que ara mateix governa amb mà de ferro a l’Iran, l’Afganistan, als països del golf Pèrsic i, naturalment, a la Franja de Gaza. És gent que propugna que s’ha de manar seguint la “llei de Déu (sic)”, amb les directrius d’un llibre de fa 1.500 anys i que no s’amaga de voler destruir la societat occidental. A més de reprimir, sense miraments, les dones. Un contrasentit quan som en ple segle XXI i no a l’edat mitjana. Un integrisme islàmic que també fa via dins les societats europees. Aquests dies n’hem tingut mostres en les protestes per la guerra entre Hamàs i Israel, amb banderes dels talibans i d’Estat Islàmic i crits contra els “infidels” que ens haurien de posar en alerta.

Em fa por l’integrisme islàmic, però també l’integrisme jueu, que no amaga el seu odi cap als palestins. Les actuacions dels seus colons són tan inqualificables com les d’alguns dels seus veïns. Com em fa por l’integrisme catòlic, que no dubtaria a reprimir-nos com ja havia fet en el passat.

En nom de Déu i de lleis i doctrines ancorades en el passat, no es pot construir una societat on viure en llibertat. No deixem que Europa vagi enrere.