Sense telèfon mòbil fins als 16 anys

Sembla que està creixent com l’escuma el grup de pares i mares que s’està organitzant per evitar que els seus fills tinguin mòbil abans dels 16 anys. Dic que sembla, i no ho dono per fet, perquè tinc la impressió que, de moment, el que està anant a més és la curiositat per saber en què consisteix aquest moviment, com demostra la creació constant de grups de Telegram, ara ja coordinats per ciutats. El que no sabem és, realment, quantes famílies estan disposades a fer el pas, que vol dir nedar contra un corrent dels que arrosseguen mar endins. El primer que penso és quina llàstima que la rebel·lió no esclatés molt abans, quan encara no estaven posseïts per les noves tecnologies i vèiem una barbaritat regalar un mòbil per la primera comunió del nen o la nena, si no abans. Millor tard que mai, diran alguns, i amb raó. Després m’assalten uns quants dubtes. Per exemple, què fem amb els menors que ja en fan ús, del telèfon mòbil, però que encara no han fet els 16? En cas que la resposta sigui fer marxa enrere, quina metadona podem fer servir per calmar els efectes? Si la proposta és començar de zero amb aquells que encara no hi han accedit, què fem les famílies que tenim algú a qui li vam regalar el telèfon quan va començar l’ESO o poc després, però per sota tenim un altre fill o filla que encara no ha travessat aquella barrera? Més preguntes a les quals no trobo resposta: entre retirar-los o deixar-los màniga ampla, no es pot articular una via intermèdia consistent a educar més i millor de com ho hem estat fent fins ara? I per acabar, almenys fins que la cosa avanci: no som els pares els primers que ens hem creat la necessitat de facilitar-los un dispositiu per tenir-los sota control quan els perdem de vista?