Bardalet, enigmàtic forense

Demà és l’aniversari de moltes coses. Farà 48 anys que va morir Franco i també 31 anys del segrest de Maria Àngels Feliu a Olot. Demà també es presentarà a Girona Rigor mortis, sobre els casos del forense Narcís Bardalet. Serà a les set de la tarda a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona, amb presentació del magistrat Fernando Lacaba, i serà la tercera que faran el protagonista amb l’autora del llibre, la periodista Tura Soler. La primera va ser al Tanatori de Figueres, que no em diguin que no és un lloc tan estrany com adequat per a una presentació d’aquest tipus. El tanatori es va omplir per escoltar l’estranya parella que formen la periodista de Santa Pau i el metge pediatre i forense de Sils, però tan de l’Empordà com la tramuntana. La segona va ser el 8 d’aquest mes a la Casa del Llibre de Barcelona. Vaig ser-hi a les dues i vaig quedar enlluernat amb la manera com el doctor Bardalet aconsegueix atrapar l’audiència. Els que el coneixem de fa molt anys, jo en concret aviat en farà quaranta, estem acostumats a la seva manera de parlar i a la naturalitat amb què s’esplaia en temes tan complexos com la mort i les estranyes circumstàncies que a vegades l’envolten. Però la gent que no el coneix tant queda embadalida pel seu discurs. Ho he vist a les dues presentacions i em tornarà a passar demà. Bardalet domina l’escenari. Fa i sap fer pauses dramàtiques. Enganxa i sempre sorprèn, fins i tot a la Tura, amb qui treballa, cadascú per la seva banda, des del 1986.

El dia 8 els vaig poder escoltar a Catalunya Ràdio amb Elisenda Carod, que va aconseguir reunir el forense, Tura Soler, Clàudia Pujol –que també publica un llibre amb un compendi dels casos del metge forense– i Manel Alías, que és el protagonista, juntament amb Bardalet, de la sèrie El forense, que es pot veure a la nova plataforma de Televisió de Catalunya i que esperem que s’emeti per TV3. I ja em perdonaran la terminologia, però hi ha coses que mai canviaran, com dir TV3 a la nostra.

Què pot reunir el general Prim, Tejero, Maria Àngels Feliu o Salvador Dalí? Doncs Narcís Bardalet. Escoltar com el va sorprendre el cos del general cap d’estat espanyol, 150 anys després de la seva mort, i saber que no, no el van estrangular, però que hi eren ben visibles les marques dels balins de trabuc que li van disparar a la calle del Turco, és una meravella. A Catalunya descobreixen ara el doctor Bardalet, que aquí tan bé alguns coneixem. Al Col·lapse de Ricard Ustrell, era com si fos al menjador de casa seva, parlant de la mort i dient que res no és tan fàcil com morir-se i que ningú sap quan li tocarà conèixer la dama de la guadaña, excepte els suïcides. I instant a parlar als joves de la mort, la que ens iguala a tots. Sergi Pàmies encara al·lucina. Però la vida són cartes marcades, diu Bardalet. Ho tens millor si neixes intel·ligent, amb una família que et pugui donar estudis, tens salut i a casa tenen possibles que si no hi toques del tot, ets de família desestructurada, no hi ni un duro a casa i a més la salut et falla. Cal escoltar Bardalet explicant-ho!