El miracle del Barça-Madrid

Fa dies que llegeixo prediccions sobre el resultat del Barça-Madrid. Em fascinen tant els arguments en què se sustenten com la confusió entre passat, present, futur, desig i realitat en què incorren. I sobretot em fascina l'habilitat del futbol per convertir en supersticiós el científic més rigorós, en frívol el pedant més estudiat i en bel·ligerant el pacifista més militant.

M'estalvio de posar-los en context perquè de ben segur que el coneixen: diumenge es juga el Barça-Madrid de futbol, "el clàssic". Quan el llenguatge mediàtic encara no havia estat profanat i sodomitzat, no fa pas tants anys, clàssic significava "digne de ser imitat" (no es pot ser clàssic a priori). Per això clàssic ja no significa res, ni adjectius espantosament profanats pels mitjans de comunicació de masses com brutal, mític, espectacular, radical, tolerant, progressista.

Em fascina la proximitat del Barça-Madrid perquè dispara la confusió mediatitzada. Confusió lèxica i confusió emocional. Aquests dies decreix la capacitat d'anàlisi, virtut escassa més enllà del futbol. S'imposa l'emoció, els vicis, virtuts i defectes humans s'accentuen. Espetega el cinisme en boca de l'home assenyat, impacta la rancúnia en l'estómac de l'home tranquil, el gregarisme arrossega el més singular dels individualistes. En definitiva, es despullen les persones en una litúrgia de nuesa col·lectiva de valor semiòtic incalculable.

És als dies previs a un Barça-Madrid quan més gaudeixo dels mitjans de comunicació, en jornades en què miraculosament la pandèmia de la correcció política retrocedeix davant la víscera, el ressentiment, la passió, la transparència, davant de, valga'm déu!, la veritat. Són moments propicis per admirar les excel·lències d'algunes persones (capaces de preservar la intel·ligència en un context emocional) i per detectar les misèries d'altres (incapaces d'emocionar-se sense insultar la seva intel·ligència).

Qui diu que el futbol està sobrevalorat? Vist amb perspectiva, el futbol permet un miracle sociològic dues vegades a l'any. Llàstima, en tot cas, que diumenge al vespre el miracle haurà acabat.