Flamenc ho seràs tu
Diuen que va ser el mestre Sabicas, el navarrès Agustín Castellón Campos (1912-1990), tocaor de referència del planeta flamenc, qui va respondre amb la seva sornegueria de mena als veïns del barri de Nova York on residia i que l’assenyalaven pel seu posat, la seva indumentària i la seva filosofia de vida: “Flamenc ho seràs tu.” No deixava de ser una manera de desmarcar-se d’un clixé que ha encotillat aquesta cultura i de la qual ell, evidentment, havia estat màxim exponent des de la profunditat més sencera i més enllà de l’anècdota. Precisament des d’aquest estereotip el flamenc s’ha considerat en molts sectors oficiosos i oficials un intrús dins la cultura catalana, i el tòpic fa prevaldre que el seu assentament el va motivar la immigració andalusa al Principat durant la dècada dels seixanta del segle passat. Que potser ningú ha escoltat composicions de nostrats catalans com Granados i Albéniz? Que potser cal recordar que bona part d’El amor brujo de Falla es va concebre a l’entresolat del Vila Rosa del carrer de l’Arc del Teatre, en ple Raval de Barcelona? Que la guitarra del castelloní d’adopció catalana Miquel Borrull va ser de les primeres que va professionalitzar el gènere? Que la més gran llegenda del ball flamenc, Carmen Amaya, va néixer al Somorrostro i va morir a Begur? Precisament per això i per molts altres aspectes que aquí no tenen cabuda, cal celebrar l’impuls d’una iniciativa com FlamenGI. Un festival que enguany celebra la seva cinquena edició, del 10 al 26 de novembre, i que presenta un cartell de primer ordre amb actuacions a Girona ciutat i a diferents localitats del territori (Blanes, Banyoles, Celrà, Figueres i la Bisbal d’Empordà). Un programa on apareixen propostes i noms excepcionals com els de Rocío Molina, Ana Morales, Alba Molina, Sandra Carrasco, Pedro Barragán, Cathy Claret, Ana Brenes i el flamant trio de Josemi Carmona, Javier Colina i Bandolero. És aquesta una nova oportunitat per sentir com a pròpia –per història i per emoció– una expressió que es proveeix d’identitat pròpia i singular en totes aquelles terres d’acollida receptives a l’essència del seu art, sigui a través de la veu, de la solfa o del moviment. Cante, toque i ball. Una oportunitat per exclamar amb orgull i de manera col·lectiva: “Flamencs ho serem tots!”
