Hi ha un Madrid gentil i solidari

Hi ha un Madrid que les últimes hores no està envaint les televisions i les xarxes socials i que també existeix. Un Madrid que li cau la cara de vergonya quan veu la quantitat de mamarratxos que s’estan trobant al carrer perquè diuen defensar una democràcia sobre la qual defequen diàriament, insulten i no respecten. Un Madrid que és a anys lluny de l’esperpent amb què ens està obsequiant l’extrema dreta més rància i menyspreable, i també algun personatge que deu estar tocat de l’ala o de qui es fa difícil entendre el comportament. Hi ha un Madrid que empeny per destruir aquesta crosta de la societat que dibuixa figures casposes i fa olor de perfum anyenc. És el Madrid solidari, el gentil, el que va abraçar les famílies dels presos polítics mentre havien de visitar-los entre reixes, el que no voldria dir adeu al territori català però creu que l’encaix entre Catalunya i l’Estat espanyol només es pot resoldre a les urnes. El Madrid que ja es va resistir a Franco i el que, amb generacions més joves al capdavant, ara es resisteix als hereus del cabdill. El Madrid que considera que l’amnistia repara part del mal fet i és necessària per recosir algunes ferides. “Els intento explicar que ningú ha matat a ningú, ni s’ha exercit violència, i va ser una barbaritat detenir i condemnar gent per voler organitzar una votació, però acumulen molts anys escoltant la mateixa tabarra i no és fàcil fer-los canviar d’opinió.” Són paraules, d’ahir mateix, d’un amic que viu a Madrid. Són alguns dels arguments amb què es manifesta a favor de l’amnistia, la negociació i el diàleg. Com ell, a la capital, n’hi ha a cabassos. Però els mitjans, en general, i la ciutadania, en particular, trobem més interessant anar reproduint escenes ignominioses, malgrat la vergonya aliena.