Rufián, que brillant

El rodolí no és meu sinó de Pedro Sánchez, i dit en castellà ni tan sols és un rodolí. “A Rufián li reconec la seva oratòria brillant”, va dir el líder socialista durant el debat d’investidura de dimecres i, escoltant les rialles de la platea va afegir: “Sí, sí que la té, ens agradi més o menys el que diu.” Ves a saber si també li va semblar brillant l’oratòria afuada de Rufián quan l’octubre del 2016 carregava des de la tribuna del Congrés contra el PSOE, acusant-lo de trair la memòria dels antics militants, de doblegar-se als amos del cortijo per fer possible amb la seva abstenció la investidura de Mariano Rajoy i de practicar “una de cal y otra de arena”, en al·lusió als mètodes emprats pels membres del GAL. On era llavors Pedro Sánchez? Recordem-ho: després de negar-se a investir Rajoy amb la seva abstenció va perdre la votació al comitè federal, va dimitir de secretari general, va deixar l’escó i va iniciar una diàspora picant pedra per totes les agrupacions socialistes de l’Estat que finalment el duria a guanyar les primàries i arribar fins on és ara. De retorn a la reconquerida secretaria general, va viure un altre episodi amb Rufián pel mig: Josep Borrell acabava de sucar pa a la repressió del Procés afirmant que calia “desinfectar Catalunya”, i Rufián replicava: “Per al PSOE el millor desinfectant és la calç viva.” El cabreig dels socialistes va ser tan monumental que no s’ha apaivagat mai del tot. I justament ara, ironies de la vida, és Rufián qui els ajuda a investir president i des dels mateixos bancs on antigament causava indignació s’aplaudeix la seva oratòria brillant. Que no oblidin, els diputats del PSOE, que d’aquella intervenció que tant els va irritar en va néixer part de l’assetjament que Rufián encara pateix actualment per part de la ultradreta quan passeja pels carrers de Madrid. Perquè tan vergonyós per a un Estat és tenir exiliats com el fet que un diputat no pugui ni passejar tranquil pel Retiro. Dimecres potser la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, no li va semblar-ho tant, de brillant, a Sánchez, però el recordatori detallat que va fer sobre les barrabassades de l’Estat contra les aspiracions democràtiques del poble català val la pena. Sobretot quan va anunciar que la legislatura serà un “a tant la peça” permanent. Que ho aprofitin, doncs, ara que tenen la paella pel mànec, i que aquest “a tant la peça” no acabi esdevenint una mala peça al teler.