Revista de premsa

Esperaven el comunicat etarra amb l’insult esmolat. L’esperaven com qui espera l’indult. I quan els ha arribat han començat la pluja de fang. Si a Espanya la justícia no fos burocràcia i corporocràcia, una bona part d’aquests senyors haurien de respondre davant un tribunal, per confondre el linxament amb l’opinió.

I què en deien ahir? Deien, per exemple: “Zapatero ha donat la raó als qui no n’esperem res. Zapatero, davant l’anunci dels crims a barreig, a l’engròs, a la menuda o com pugui fer més mal amb menys risc, va deixar anar un missatge ple de picades d’ull als criminals, sense cap referència al pacte per les llibertats i contra el terrorisme, sense la utilització cap vegada de la paraula terroristes, insistint en la liquidació de la sobirania espanyola com a font de legitimitat política al País Basc” (Federico Jiménez Losantos). “Els erronis i ingenus càlculs del nostre president s’assemblen més al miratge de Stalin que el va portar a signar el gran pacte amb l’Alemanya nazi” (Pedro G. Cuartango).

 “Ara em véns amb l’aplicació de l’Estat de dret, carns meves? Ara, quan hi ha hagut jutges esperant fora d’hores assassins etarres perquè no passessin una mala nit a comissaria, que això queda per a la Pantoja? [...] Ara quan el fiscal de l’Estat ha mirat cap a un altre costat per no veure noms de filoetarres, proetarres, clapats d’etarra i etarres purs d’oliva a les llistes que s’han colat als ajuntaments democràtics?” (Antonio Burgos). “A les albardes de Zapatero només hi havia uns pocs grans del bonisme que el caracteritza i unes quantes tones de buidor i incoherència que defineixen l’acció (?) d’un home amb la memòria del seu avi i la intel·ligència política d’uns dels néts que encara no té” (M. Martín Ferrand). I acabem de començar...