De reüll
Espantats
Finalment Milei ha guanyat la segona volta de les eleccions a l’Argentina i ha aconseguit el govern del país. La seva candidatura ha estat sustentada des de bon principi i sense cap mena d’ambigüitat ni vergonya en la més pura defensa de l’individualisme al crit de llibertat. Fins aquí tornem a registrar un nou fracàs social amb la victòria d’aquell que retallarà tots els ajuts socials i empetitirà l’Estat fins a la seva abolició. Milei, com Bolsonaro, Trump, Le Pen, Meloni, és un de tants que pensen que la gent té el que es mereix per bressol, naixement o esforç. Així, el nou president advoca per eliminar ajudes mentre posa el focus en l’individu, l’espavilat, és clar, i nega fins i tot la idea de societat i ciutadania com a col·lectivitat i cooperació. L’Argentina s’hi juga molt posant aquest extremista liberal al capdavant d’un govern, la qual cosa em fa pensar en la desesperada situació en què es devia trobar la societat argentina per escollir un president que rebla el clau rebutjant la memòria històrica d’un país que va ser pioner a l’hora de reivindicar-la i que va marcar el camí a seguir a altres països en la lluita per mantenir viu aquesta lluita. Avui, un cop més, torna a ser el dia de preguntar-se el perquè, però en són tants sense que hàgim trobat resposta que només puc dir que estic espantada.