Riure’s de les pífies en català

Hem de riure’ns de qui escriu o parla mala­ment el català? Hem de fotre’ns, fent-los virals, dels car­tells tro­bats a la via pública que d’acord que no són el millor exem­ple del català cor­recte però que almenys no des­ter­ren per com­plet aquesta llen­gua? Quin favor fem al català si cada cop que algú s’hi atre­veix, amb els seus encerts i les seves erra­des, li recor­dem que amb el seu des­ver­go­nyi­ment ha des­tros­sat tots els dic­ci­o­na­ris que hi pugui haver? Són pre­gun­tes que pot­ser es podrien fer tots els que aquests dies s’han pas­sat a l’art de la comèdia per riure’s d’un car­tell que ha apa­re­gut en un banc (dels de seure, no dels que tenen diners) per indi­car a la gent que era millor no plan­tar-hi les nat­ges perquè la pin­tura nova encara estava massa fresca. És cert que la per­sona que l’ha escrit no n’encerta ni una i comet erra­des en els tres idi­o­mes (“Recen pin­tat”, “Recien pin­tado”, “Just Pai­ted”). També és cert que el mis­satge està prèvia­ment imprès i, per tant, atès que al dar­rere no hi ha algú que hagi aga­fat paper i lla­pis i de cop hagi escrit el pri­mer que li venia al cap, con­sul­tar un cor­rec­tor lingüístic hau­ria estat l’opció més encer­tada. Puc estar d’acord, a més a més, que seria greu que el car­tell hagués sor­tit de les dependències muni­ci­pals, ja que s’acom­pa­nya d’una cinta de pro­tecció on es lle­geix “Ajun­ta­ment de Bada­lona”. Soc cons­ci­ent que al dar­rere d’un car­tell amb tan­tes fal­tes pot haver-hi la desídia d’una per­sona que pot sen­tir atracció per la seva pro­fessió però que sem­bla que sent poca passió per les llengües. Però, en tot cas, i atès que el català no té una salut de ferro, pot­ser podem dei­xar de riure’ns de la gent que hi flir­teja, amb tots els seus errors, i mirar de seduir-los. I ja els dic jo que la mofa no és el millor camí.