Divendres negre
Tenim tantes paraules i expressions manllevades o adoptades de l’anglès que aviat en cada frase, sense adonar-nos-en, ja hi haurem introduït com a mínim tres mots. No en tenim prou de sentir habitualment les expressions “ghosting”, “shaming”, “gaslighting”, “slay”, “red flag”, “creepy” o “lol”, sobretot dels nostres adolescents. L’altre dia en vaig aprendre una altra gràcies a la meva neboda. Mirava un TikTok d’una noia que es maquillava mentre explicava alguna cosa que no tenia res a veure amb la seva rutina de bellesa (no patiu, que també saben dir “skin care”). Doncs resulta que això que jo estava veient és un “get ready with me”, una altra expressió entrada amb calçador com moltes altres que ja penetren insidiosament des de les xarxes socials.
Aquests dies en tenim una altra de ben corrent que ja fa un temps que ens l’han ben endossat, i no precisament el jovent: el Black Friday. Amb el temps ha passat a convertir-se en un “black weekend”, uns dies bojos de consumisme desenfrenat previs a unes festes de Nadal que seran igualment desenfrenades. Perquè no ens sentim tan malament si estirem més el braç que la màniga, proposo que afegim un altre terme anglès al nostre repertori: “retail therapy”. Consisteix en fer teràpia de compres, que vol dir que vas a comprar per millorar el teu estat d’ànim. Tens l’excusa, doncs, que t’estàs cuidant psicològicament.
El primer cop que es va utilitzar aquesta expressió va ser el 1986 al diari Chicago Tribune, en un article de Mary Schmich. Aquesta columnista també deia que hauríem de fer cada dia alguna cosa que ens fes por, així que he trobat l’activitat perfecta que combina la teràpia i la por: voltar un dissabte per un gran centre comercial, per exemple Ikea. La por la posa la gentada que hi ha, no perdre’t a l’aparcament i recórrer els passadissos com xais anant a l’escorxador. Però si no tenim diners per gastar i, per tant, no tenim aquesta teràpia a l’abast, no patiu que n’hi ha una altra, que també té, evidentment, la seva expressió anglesa: “window shopping”, és a dir mirar els aparadors, que sembla que també ens fa pujar la dopamina.
