El que Espanya deu a Catalunya

Els debats econòmics són els més fàcils de resoldre si es treballa amb xifres que resulten d’uns càlculs similars: inflació, PIB, fiscalitat, etc. Els qui treballen sobre xifres similars han d’arribar, igualment, a resultats similars. Una altra cosa és que a partir d’aquí les propostes per resoldre els problemes que aquelles xifres presenten siguin diferents. Fa més d’un segle, Catalunya manifesta que Espanya treu més profit de Catalunya del que li correspondria. Fa més d’un segle que els economistes catalans diuen que, pel que fa a les relacions amb l’Estat espanyol, Catalunya hi surt perdent. Mentrestant, totes les autoritats de l’Estat neguen els punts de partida que manifesten els catalans i arriben, per tant, a conclusions diferents que desmenteixen els càlculs dels economistes catalans.

Les diferències en les xifres bàsiques es troben en un càlcul diferent de les xifres a comparar, així com en el fet que l’Estat no dona les xifres adequades en virtut del secret professional. És aquest un punt en el qual els catalans hauríem d’incidir. Els economistes catalans, que són tan bons o més que els que tenen a Madrid, manifesten més aviat tímidament aquestes diferències de càlcul. Mentrestant, des de Madrid arriben unes xifres diferents expressades amb tota la força del poder de l’Estat.

Seria bo que des de Catalunya es fes una presentació d’aquestes diferències de càlcul de forma no gens tímida i més aviat contundent. Un treball d’aquest estil podria anar signat conjuntament per economistes catalans de primer nivell i podria portar un títol clar i català; per exemple, el títol d’aquest article.

La pregunta pertinent és, ara, el perquè d’aquesta situació tan poca-solta i tan desfavorable als interessos catalans. A què és degut que algunes regions autonòmiques de l’Estat rebin més diners que els que els pertoquen, mentre que a Catalunya és a l’inrevés? A què és degut que aquesta posició hagi estat adoptada per tots els governs de l’Estat espanyol, siguin monàrquics o republicans, de dretes o d’esquerres? L’única resposta vàlida és la política. Franco ho va fer perquè es proposava fer mal a l’economia catalana i ho va aconseguir. Recordem que l’única inversió que va realitzar l’Espanya franquista va ser la de l’Enher –Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana– i encara perquè la situació era molt greu per a l’economia catalana. Els altres règims espanyols ho fan d’una forma més subtil però amb els mateixos resultats. Seria bo saber fins a quin a punt els efectes d’aquesta política espanyola han estat nocius per a la política catalana. Em refereixo als dèficits fiscals i a la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya.

Aquesta situació, totalment desfavorable per al desenvolupament econòmic català, s’hauria d’acabar aviat si no volem anar encara pitjor. Els ministres catalans a Madrid o no se n’adonen o bé el càrrec ministerial cobreix aquestes petiteses de la política econòmica espanyola.

El mateix podríem dir de tots aquells catalans que tenen un paper preponderant en les decisions econòmiques de l’Estat. A Catalunya li aniria bé no dependre més de l’Estat espanyol si vol treure profit dels seus actius, sense que això suposi una separació total de l’economia de les regions autònomes espanyoles, que així estarien disposades a entendre l’opinió dels catalans.