Feu-los cas

Fa unes setmanes va ser notícia la iniciativa d’un nombrós grup de pares d’arreu del país que s’han organitzat per debatre sobre la prohibició del mòbil a les escoles. Ho fan a escala comarcal a través de xats d’aplicacions de telèfon mòbil. Prohibir sembla més senzill que regular, sobretot per qui s’estalvia la feina, ja que és el que més s’acosta a educar. Serà molt interessant seguir les conclusions del que en surt del debat, d’ells i del que ha promogut el Departament. Davant del mirall que han situat aquests pares enfront la societat –tot i ser-ne molts, aquests pares són una minoria molt conscienciada– hi ha tota una colla d’errors que es produeixen molt sovint, i que son els veritables culpables, no l’escola. Primer erros: al vespre necessitem el nostre espai, el nostre temps. Els donem el mòbil perquè així podem parlar. No. Els fills necessiten compartir el nostre espai, el nostre temps. Ells també han tingut un dia fora de casa. Cal llegir un conte. Segon error: quan sortim a dinar o a sopar a un restaurant els donem el mòbil perquè és l’única manera que s’estan quiets i així els adults podem enraonar. No. Han d’aprendre a esperar-se i un determinat moment poden aixecar-se. Tercer error: a la sala d’espera mai no saps quant t’hi faran estar, donar-los el mòbil m’estalvia pensar a agafar joguines, colors o altres entreteniments. No. Perquè nosaltres fem el mateix i és perdre una gran oportunitat per gaudir-ne. Quart error: contestar malament quan t’ha dit per cinquena vegada “papa mira què estic fent”. No és un pesat, si t’ho ha dit cinc vegades és perquè les quatre primeres vegades estaves pendent del mòbil i li has dit “un moment”. Cinquè error: sortir a passejar o a acompanyar-los al parc i estar pendent del mòbil. Si fins i tot els gossos s’adonen quan l’amo que els treu a passejar està enganxat a una pantalla! Si no voleu que estiguin tot el dia fent cas del mòbil, feu-los cas.