Afer intern

Tots sabem que la política mai no camina en línia recta i que, sovint, traça giragonses estranyes. Ves per on, el PP ha decidit ara internacionalitzar el conflicte català portant l’encara no nada llei d’amnistia a la Comissió i al Parlament Europeus amb l’argument que vulnera l’estat de dret. “Algú pot dir que es tracta d’un afer intern d’Espanya? Jo crec que no”, va dir Feijóo a la reunió del Partit Popular Europeu (PPE), dilluns a Barcelona. “Afer intern”, recordem-ho, és el tallafocs que aixecava el govern de Rajoy (i la UE) quan els independentistes catalans cercaven la implicació d’Europa davant la repressió política de l’1-O. Però, des que Aznar va donar l’ordre de mobilització general per frenar Pedro Sánchez i els seus pactes amb Junts i ERC, el PP ha intensificat l’ofensiva en tots els fronts, inclòs el de les institucions europees. De moment, ja ha aconseguit alinear el PPE, el principal grup de la cambra d’Estrasburg, amb les seves posicions, enmig d’amenaces de retirada de fons comunitaris. El que abans no es podia exposar fora de les fronteres estatals es vol inscriure ara al cor del debat europeu. L’“afer intern” –es veu ben bé– queda reduït a una palanca per activar a conveniència, ja sigui per preservar la unitat d’Espanya o per assaltar el govern.