La trilogia dels vuit cognoms

Esperonada per l’èxit de taquilla francès Benvinguts al nord, en què un carter provençal és destinat a un poble flamenc, l’any 2014 es va estrenar a Espanya la pel·lícula Ocho apellidos vascos. Més enllà de la qüestió dels tòpics regionals que ja es tractava en el film de Dany Boon, a la còpia espanyola els caricaturitzats del nord peninsular es mostren com a membres d’una societat tancada i racista. Uns cap quadrats ignorants que necessitaven l’alegria i la simpatia d’un andalús per obrir els seus cors i les seves ments. D’aquí el títol que fa referència a l’origen dels cognoms: són molts anys de propaganda espanyolista a la premsa generalista posant èmfasi en teories sobre l’Rh negatiu dels bascos i fent interpretacions extemporànies dels escrits de Sabino Arana. Per si no n’hi havia prou, l’any 2015 ens va tocar el rebre a nosaltres amb Ocho apellidos catalanes. Entre conya i conya, els catalans es presenten com un altre col·lectiu de fanàtics, decidits a rebutjar tot allò que faci olor d’espanyol. Ara ha arribat a les pantalles Ocho apellidos marroquís per acabar de completar la trilogia de la befa xovinista, conformant una tria que no és casual ni sorprèn gens. Pot semblar que no n’hi ha per tant, però la selecció coincideix exactament amb les primeres fòbies de l’extrema dreta espanyola: bascos i catalans, com a mals espanyols, i el veí musulmà del sud que, al mateix temps, és un dels principals punts d’origen de la immigració a l’Estat. Mentrestant, un rònec Alfonso Guerra es lamenta a la televisió, en horari de màxima audiència, que ja no es poden fer acudits d’homosexuals i de nans. Ell, és clar, no és ni una cosa ni l’altra. Que no pateixi, que els humoristes més casposos tenen garantida una pròspera carrera a Espanya, mentre que qui faci escarni dels poderosos és molt fàcil que, com a mínim, acabi assegut en un jutjat.