Sant Joan de Déu

L’Hospital de Sant Joan de Déu passa moments molt difícils. La raó és prou clara: els costos van augmentant… i les subvencions o ajuts econòmics van disminuint. El conveni amb la Seguretat Social ha quedat absolutament desfasat, i no acaba d’arribar la decisió d’actualitzar-lo. El dèficit s’acumula i “tècnicament” l’hospital hauria de plegar.

Fa veritable angúnia que un hospital que atén gairebé exclusivament acollits a la Seguretat Social –i per això és tan deficitari– no rebi de l’Administració un tracte just, i aquest tracte no és just perquè d’altres centres sanitaris semblants treballen d’acord amb convenis més favorables. Això sí, des de Madrid –com de tot arreu– arriben testimonis que reconeixen la qualitat de serveis de l’Hospital de Sant Joan de Déu; el que no arriben són els diners.

Jo voldria resumir aquí l’arrelament d’aquest hospital a Barcelona, on va néixer després d’haver-se intentat inútilment en d’altres ciutats, entre les quals Madrid. El fundador fou el germà Benito Menni, que trobà entre nosaltres amics i col·laboradors.

Barcelona es troba aleshores –1867– en ple desenvolupament industrial, i es va veure que hi havia una necessitat hospitalària urgent: tenir cura dels infants malalts, escrofulosos, raquítics i disminuïts físics. Es trobà un local en un “barri extrem”: una finca en el xamfrà dels carrers Muntaner i Rosselló. S’havia d’inaugurar el 8 de desembre, però “el dia de la Puríssima el senyor bisbe estava molt ocupat”, i la inauguració oficial es traslladà al 14. Però el dia 8 els infants que no podien esperar ja s’hi havien instal·lat...

Deu anys més tard es va haver d’abandonar l’edifici, i els germans de Sant Joan de Déu van demanar a la caritat pública una altra finca “en un poble dels voltants de Barcelona”. Els fou oferta una finca que hi havia a les Corts, prop de la carretera de Sarrià, amb horta, arbres, aigua. Les obres van ser llargues, amb successives ampliacions, i l’Hospital de Sant Joan de Déu que és familiar a la majoria de barcelonins avui vivents és el que hi havia a la Diagonal; el tercer edifici, l’actual, és més enllà, camí de Sant Pere Màrtir, tocant a l’entrada de l’autopista de Molins de Rei.

L’Hospital de Sant Joan de Déu, de Barcelona, fou el primer hospital infantil de l’Estat, i a tot Europa només n’hi ha precedents a França. ¿I ara resulta que aquesta institució, més que centenària, que ha recollit esforços generosos de tanta gent, ha de demanar “caritat” no pas al poble, com ha fet sempre, sinó a l’Administració Pública? No, Sant Joan de Déu reclama justícia, i la reclama en nom dels gairebé 200.000 infants que al cap de l’any hi són atesos. Els barcelonins hem de fer costat a aquesta adolorida i enèrgica reclamació.