Solidaritat hídrica o espoli?

Des que es va començar a parlar del transvasament del Ter cap a Barcelona, als anys cinquanta, les queixes i els advertiments d’experts i usuaris van ser una constant. El 1957, el govern franquista va presentar el projecte, que va generar més advertiments sobre un futur magre si es tirava endavant. Però ni cas. A força de dinamitar espais de qualsevol manera per construir pous i destrossar quilòmetres d’entorn natural, les canonades des de la presa del Pasteral fins a Barcelona van començar a xuclar aigua el 1966. Va ser, segons expressava Manuel Bonmatí en un article a Presència l’any 1968, cosa de “vestir un sant per despullar-ne un altre”. I és que el transvasament (prop d’un 70 per cent de l’aigua del Ter) va ser tan poc acurat que no va solucionar del tot els problemes d’abastament de Barcelona ni tampoc va permetre garantir els cabals mínims ecològics del riu gironí. Ni una cosa ni l’altra. I si venia una sequera, es mantenia igualment el volum transvasat, sense miraments. En aquella època, s’havia proposat compartir l’estrès hídric amb l’Ebre, però des de Madrid van rebutjar la idea. “Lo riu és vida”, deien els de les Terres de l’Ebre, fa vint anys, quan el govern d’Aznar volia aprovar un pla hidrològic nacional que els perjudicava de manera notable. Totalment d’acord amb la reivindicació, però el mateix es pot aplicar en el cas del Ter. I gairebé seixanta anys després les coses no han canviat gaire. Els acords del Ter de l’any 2017 van establir una reducció de cabal transvasat, sí, però no ha estat suficient. El riu porta actualment, en èpoques de normalitat hidrològica, un 45 per cent menys d’aigua que fa mig segle, i les sequeres s’han convertit en episodis cada vegada més freqüents. La població de Barcelona ha augmentat i la construcció desmesurada d’habitatges turístics a la zona d’influència del riu no s’atura (com si no n’haguéssim après, d’èpoques passades): són circumstàncies que no ajuden gens. I per si això no fos prou, a hores d’ara encara hi ha punts de les canonades del transvasament que perden milers de litres constantment. Es pot parlar de solidaritat hídrica, és clar, no deixarem els barcelonins sense aigua, però és que ara, tal com està el riu, ja es tracta d’espoli i és urgent dissenyar un nou pla hidrològic més equitatiu. El Ter també és vida.