Kissinger 1973

El pròxim 10 de desembre farà cinquanta anys de la concessió del Nobel de la pau a Henry Kissinger, cosa que a moltes persones ens continua creant perplexitat (no és l’únic cas que hi convida, però aquest ho fa d’una manera tan violenta que nega tota credibilitat al premi) en el moment de la mort d’aquell que Nixon, el mateix 1973, va nomenar secretari d’Estat, per als assumptes exteriors. Kissinger va ser reconegut pels Acords de Pau de París negociats amb el líder vietnamita Lê Dúc Tho –que va renunciar al mateix premi–, considerant-se que havien dut a la fi de la guerra del Vietnam. Tanmateix, si Kissinger va negociar és perquè l’administració Nixon no es veia capaç de guanyar una guerra que estava causant la mort de tants de joves estatunidencs que part de la societat dels EUA s’hi va revoltar en contra. Abans, com a conseller de Seguretat Nacional, Kissinger va ser decisiu en els bombardejos a Cambotja que van massacrar-hi població civil: el pretext és que des d’allà s’infiltraven guerrillers del Vietcong al Vietnam del Sud. Un dels motius pels quals aquest Nobel de la pau pot ser considerat un criminal. Entre els altres motius, la data del 10 de desembre del 1973 m’ha colpit perquè, just tres mesos abans, Salvador Allende va suïcidar-se arran del cop d’estat de Pinochet. Hi ha proves contundents que Kissinger, d’acord amb Nixon i els serveis secrets, havia conspirat per desestabilitzar el govern socialista d’Allende. Això fins a donar suport al cop d’estat. Kissinger va recollir el Nobel a Oslo. A Noruega (com a tants països) podia saber-se que Kissinger havia contribuït a una dictadura criminal, de la qual August Fleicher, ambaixador a Xile, havia fet possible que n’escapessin un centenar de perseguits, refugiats a Noruega.