‘Monsieur Iceta, voilà!’

Ja es veia venir que no s’havia de plànyer Miquel Iceta per la pèrdua de la cartera ministerial de Cultura, la segona que li vola en dos anys. Ja té nou destí i un destí en què s’ha de sobreviure sense massa dificultat. París. La Unesco. No és una prejubilació qualsevol, no. Les condicions són suportables. O ho semblen. D’entrada el sou base, que eren 77.438 euros l’any com a ministre de Cultura i Esport, se’n va als 130.492 euros l’any com a ambaixador. Un 68,5% d’augment no amarga ningú. De plusos, complements, dietes i altres mandangues, se’m fa difícil treure’n l’entrellat, tant en un cas com en l’altre, de tan transparent que és el portal de la transparència. Però per llei sabem que tot ambaixador disposa de 25.000 euros anuals de despeses de representació, que, això sí, ha de justificar. De totes maneres, si no se’ls gasta queden com a romanent a l’ambaixada. Precisament fonts de la mateixa ambaixada han assenyalat altres “característiques” del nou lloc de feina de Miquel Iceta. Tindrà un pis de franc de més quatre-cents metres quadrats, a l’avinguda Marceau, i cotxe oficial. Perquè es pugui concentrar en la nova feina també disposarà d’una camarilla composta per cuiner, majordom, senyor de la neteja i xofer. No és un privilegi d’Iceta, no. L’anterior ambaixador (també exministre de Cultura) ja en disposava, bo i que era un absentista de pro i a la feina només el veien molt de tant en tant. Crec que Monsieur Iceta complirà.