El voraviu
Nouvingut ho toca tot
Hem de deixar de ser hipòcrites i posar la immigració sobre la taula
Treure millor o pitjor nota en uns exàmens reglats denota moltes coses, però no es toca el cel quan es millora ni cal esbardellar caps quan s’empitjora. Com que totes dues coses són molt nostres, la rotunditat de l’informe PISA ha somogut cel, terra, cervells, entranyes, cors, ànimes i vísceres. Sobretot vísceres. Ser a la cua no li agrada a ningú, malgrat allò tan evangèlic que els últims seran els primers. Per postres, com que la primera reacció del govern ha estat a la defensiva i ha parlat de “sobrerepresentació d’alumnes nouvinguts” en la mostra, s’ha organitzat tal ball de rams a l’arena política que el mateix president Aragonès ha sortit a posar vaselina. Ha admès “sense excuses” que el resultat és “dolent”, però, això sí, ha defensat l’educació “com una prioritat del govern” i ha recordat un inici de curs amb “més mestres i millors ràtios”. No ho sé. He escrit més d’una vegada que els meus quatre fills han fet l’escola i l’institut a la pública i que n’estic satisfet. Si en la mostra hi havia sobrerepresentació d’alumnat nouvingut com deia el govern o no, tampoc ho sé, però no entenc per què se n’han desdit tan aviat si és cert. Hem de deixar de ser hipòcrites i posar sobre la taula les inconveniències que planteja en múltiples àmbits bàsics la població nouvinguda. Educació. Sanitat. Llengua. Mercat de treball. Pobresa infantil. Habitatge. Seguretat. Tots estan molt tocats pel flux migratori. No girem l’esquena al debat!