Mòbils i un xiulet

Un cop hem començat a prendre consciència del perill que pot arribar a comportar l’accés a determinades tecnologies per part dels infants, algunes escoles i instituts han començat, aquest curs, a prohibir l’ús dels telèfons mòbils fora de l’horari lectiu (a les hores d’esbarjo, al pati del menjador o a l’hora de les activitats extraescolars). La mesura té sentit, si el que es pretén és que els infants aprofitin aquests espais per socialitzar-se, per establir relacions personals sense el recurs de la pantalla, per afrontar situacions reals cara a cara amb els companys. I, de pas, allunyar-los de violència gratuïta.

Com sempre, però, les mesures que neixen de bones voluntats poden arribar a tergiversar-se. I ho fan quan aquells que han de vetllar perquè els infants no usin els mòbils mentre són a l’escola, aquells que han de vetllar perquè els alumnes ni se’n recordin, que tenen un mòbil, s’adonen que tenen un xiulet i que tenen l’autoritat de fer-lo servir. Quan els mestres esdevenen policies i donen més rellevància a la prohibició que a l’objectiu de la mesura, la norma perd el sentit. Els mòbils són un perill si no hi ha acompanyament en el seu ús i la seva prohibició és un perill si qui l’ha d’acompanyar només xiula...