A la tres
Remolcar el PISA
“Que l’autonomia dels centres no sigui l’excusa entre la consellera i els mestres per passar-se la pilota d’un dèficit educatiu, generat també per decisions anteriors
La consellera Simó no pot anar més a remolc. De l’informe PISA, de l’atribució dels mals resultats a la immigració o a la mostra de l’alumnat testat, en l’ús del mòbil a les aules i ja veurem si del Tribunal Constitucional aviat pel català. Proposa un gran pacte per a l’educació, quan es va aprovar per molt ampli consens la llei d’educació de Catalunya el 2009 i, curiosament, a la resta de l’Estat, on canvia la llei orgànica segons governi el PSOE o el PP, milloren els resultats acadèmics. Potser és que l’aposta per la digitalització, l’aprenentatge de competències o per projectes ha arraconat les troncals. Va admetre ahir que havia estat “imperdonable” atribuir el resultat del PISA a la sobrepresentació de la immigració, però no ha destituït ningú. La competència lingüística bàsica ens duu a pensar que ja hauria perdonat l’alt càrrec d’Educació que va entomar les explicacions pel PISA. Simó va estudiar al Patufet Sant Jordi de l’Hospitalet de Llobregat i dono fe personal que hi va adquirir molt bé les competències lingüístiques, i el que vol dir imperdonable, tot i que en llenguatge polític tot es desvirtua.
Educació va a remolc també en la regulació dels mòbils als centres, convocant debats sobre com s’ha de gestionar de cara al curs que ve, quan mitja població escolar, per no dir tota, ja se l’endú a classe. Al final, entre els mòbils, la diversitat o les competències, que no es reprodueixi en l’educació el que Adif i Renfe van fer durant anys d’espolsar-se les culpes fins a deixar Rodalies fet un desastre. Que la sempre recurrent autonomia de centre no sigui una excusa per a uns i altres a l’hora de desviar responsabilitats. Una responsabilitat que no recau només en Simó, també en els sindicats docents que van fer gala del calendari laboral, i en els consellers anteriors de tots els partits, que van decidir importants retallades de mestres, reduir la sisena hora en la pública i eliminar els exàmens de setembre, entre d’altres. És a dir, els Cambray, Bargalló, Ruiz, Rigau, Maragall, Del Pozo... que també ens fan anar a remolc.
