El voraviu
No és el PP, Puigdemont
És el PSOE qui ha incomplert, perquè ho vàrem lligar com ho vàrem lligar
El primer incompliment de consideració no ha arribat sol ni de sorpresa. Ni és menor ni és només de calendari. De fet es veia venir des del primer dia. Des del dia que es va donar la presidència del Congrés dels Diputats a Francina Armengol perquè es va entendre com un pagament al comptat que a darrera hora s’entrés en un registre la petició per fer la llengua catalana oficial a Europa. És clar que la instància venia acompanyada de la purga de la guanyadora del 23-J, Meritxell Batet, i de la cessió dels diputats necessaris per constituir grup parlamentari. Però acceptar-ho com a pagament al comptat era del nivell i la categoria d’acceptar pop com a animal de companyia. Des d’aquell precís moment es varen tornar engegar les conegudes rondes sanchistes “Músic pagat no fa bon so” i “Els deutes vells no es paguen i els nous es deixen fer vells”. L’àvia Neus ho va advertir, però doctors té Waterloo que no hi van veure perill real de contagi. Ara som on som. Cap tros a l’olla que el president Puigdemont reconegui l’incompliment com va reconèixer ahir. I una mica de vergonya que s’escapoleixi carregant les tintes de l’incompliment en les pressions exercides pel Partit Popular. Què esperàvem? Que ens oferissin dies de vi i roses dels treballs d’haver permès la supervivència del sanchisme? No és el PP, president, el que ens ha fet la clenxa al mig. Ha estat el PSOE i ens l’ha fet amb la pinta que li hem deixat. Seguim.
