De traïdors i renegats

La fidelitat en política sempre té un preu. La de Vox són 20 milions d’euros “com a mínim” per aplicar la lliure elecció de llengua en el primer quadrimestre del pròxim curs 2024/2025 en els col·legis de les Illes Balears, un total de 60 milions per a tot el curs. El govern de Marga Prohens els haurà d’incloure en els comptes del 2024 si vol aprovar el pressupost. “És una condició sine qua non”, diuen. Ahir, el PP va rebutjar l’esmena de Vox.

El dimarts en la comissió parlamentària, el partit ultradretà va aconseguir, a través de l’abstenció, eliminar part dels 20 articles del text presentat pel PP i va deixar enlaire la coherència dels comptes presentats per l’executiu. Ara, s’hauran de votar en el debat del pressupost de la setmana que ve. Aquest és un fet inaudit a la cambra autonòmica.

A les Illes, en som conscients, que el franquisme sociològic ha fomentat la resistència a la integració lingüística i cultural d’un important contingent d’immigrants de la segona generació dels anomenats “forasters”. També, en som coneixedors, de la manca d’accions duites a terme per part dels governs del Pacte de Progrés per avançar, seriosament, en el procés de normalització lingüística i evitar així la progressiva substitució de la nostra llengua. A les Balears, la immersió lingüística mai ha estat prioritària.

Per aquest fet no ens hauria de sobtar que grups que podríem definir de traïdors i renegats foragitin el català. Vox ocupa vuit escons en el Parlament de les Illes Balears i està obsessionat a eliminar el català en l’àmbit de l’educació, la sanitat i l’administració pública. Els 25 diputats del PP van assumint les exigències de la ultradreta per mantenir viu el govern de Marga Prohens.

La necessitat de polititzar la qüestió lingüística no és nova. L’antecedent més recent, en el cas de les Balears, el trobam en l’eurodiputat de Ciutadans i expresident del govern balear, José Ramón Bauzá, que ara està implicat en el cas Qatargate. José Ramón Bauzá va aconseguir que prop de 100.000 illencs sortissin al carrer per defensar l’escola en català. El llavors president volia imposar el trilingüisme a les aules amb la intenció d’arraconar el català. I, per contra, va assolir l’impensable; una marea verda omplí els carrers de Palma.

Josep Massot i Muntaner al seu llibre Els escriptors i la Guerra Civil recull un missatge que Antoni Maria Sbert va adreçar “als catalans de Mallorca, als mallorquins, als de Menorca i d’Eivissa, illes germanes, unides a la Catalunya del vell Principat per la llengua, per la història, per la sang, per l’economia”, on demanava ajuda a Catalunya. “Catalunya té el deure d’ajudar-vos, us ajuda i us ajudarà.” Parlava de la guerra cruel que la traïció militar ha provocat. I es referia a Mallorca com a “terra de pau, sang de catalans, llengua de Ramon Llull, presonera de forasters que no t’estimen ni et coneixen ni volen més que perquè ets un castell de guerra! Mallorca imposta la teva veu als traïdors i als enganyats. Obre els braços a la teva germana major, la Catalunya pairal, que no vol conquistar-te: vol alliberar-te i recobrar-te com a germana amb les altres illes que t’envolten”.

Antoni Maria Sbert era partidari que el projecte d’estatut per a les Balears tingués en compte la federació amb Catalunya i així ho va manifestar en la sessió parlamentària del 25 de setembre de 1931. Ho van desestimar. El seu escrit es va publicar a La Publicitat el dia 21 d’agost de 1936. Quan el pare Massot i Muntaner el va reproduir havien passat 50 anys de la Guerra Civil. “La Guerra Civil ja és història –deia–, una història que ens ha d’esperonar a cercar un demà construït sobre els valors de la llibertat, de la veritat i de la justícia.”

A finals de novembre, Josep Massot i Muntaner va ser nomenat fill il·lustre de Marratxí, el poble de l’expresident José Ramón Bauzá. Va ser possible gràcies a una iniciativa de Més Per Mallorca. Vox hi va votar en contra. Perquè el filòleg i historiador “representa l’imaginari catalanista, fou un referent del catalanisme, un autèntic activista de pro”. I això va en contra “els pilars fonamentals de la defensa de la integritat i unitat d’Espanya”. Ara, els illencs d’arrel som els enemics. El govern de Marga Prohens ho consentirà?