Sense notícia de la ZEPA

Semblava que la COP28 acabaria sense conclusions destacables, i contra tot pronòstic i en temps afegit s’ha aprovat un acord, segurament insuficient, per començar a deixar enrere de forma progressiva els combustibles fòssils. Els últims estius ja ens hem adonat que el canvi climàtic és una realitat, i aquest hivern ens enfrontem a una sequera històrica. El planeta no pot més, i cal actuar de forma contundent. A casa nostra, però, les alarmes no sembla que s’encenguin de forma sincronitzada. El mateix dia que la Generalitat alerta de les restriccions d’aigua que ens cauen al damunt –estaria bé que s’actuï de forma urgent per reparar les canonades que perden milers de litres d’aigua cada dia–, es torna a posar el focus en l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb l’argument per part de la seva directora que s’està arribant al límit de capacitat per als vols de llarg radi. Un aeroport, recordem, que està encaixonat entre dues reserves naturals, les de la Ricarda i del Remolar-Filipines. Formen part del delta del Llobregat, zona humida d’especial importància per a la biodiversitat però que no està sent protegida com cal. Així ho va advertir la Comissió Europea el febrer del 2021, quan va instar l’Estat, i per delegació la Generalitat, a millorar-ne la preservació per posar fi a la degradació que pateix l’espai i a triplicar la superfície protegida com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Falta poc perquè es compleixin els tres anys des d’aquella carta i la Generalitat no ha ampliat la ZEPA. Potser quan arribi l’ampliació les aus hauran migrat a entorns més amables.